Guido Colucci

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Guido Colucci (Nàpoli, 2 de cabudanni 1877 – Roma, 28 de cabudanni 1949) est istadu unu pintore, intagiadore e tzeramista italianu.

Charles Gascoyne - Ritratto di Giudo Colucci - 1907

Biografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Guido Colucci naschet in Napoli su 2 de cabudanni de su 1877, dae Enrico, diplomàticu (1836-1914) e dae Susanna Tulini (+1891). Su frade Carlo Waldemar (1875-1935) est istadu unu crìticu de arte, colletzionista de intatzos de artistas europeos de su noighentos e suta-prefetu de Siena.

In su 1885 Enrico Colucci est tramudadu a Bastia in Còrsica, che cònsole generale. Guido istudiat in su Litzeu San Frediano de Lucca e in s'Istitutu Tècnicu e Nàuticu de Gènova. Si laùreat in Firentze in Sièntzias Sotziales e Polìticas. Disìnnat cun s'acuarellu frores e perfilos de fèminas in finu istile Liberty. In Firentze organizat un'istùdiu de artista. Sighit unu cursu privadu de intatzu, tentu dae Giovanni Fattori.

Su babbu Enrico colletzionat armas islàmicas antigas e Guido nd'est incantadu pro s'intarsiadura a infiliestos arabescos. S'ispirat a sas bidrieras e a sas ferronneries de su gòticu frantzesu. In sas figuras nieddas e cumpatas de su Vócero, chi Colucci at a disinnare pro s'Atlante linguìsticu e etnogràficu italianu e de Còrsica de Gino Bottiglioni, s'atinat sa letzione de Giotto e de Masaccio.

Guido Colucci, Modella seduta incisione, 1909 c.

S'inghitzu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su 1909 Guido Colucci partètzipat a sa de sessantaduas Espositziones de sa Sotziedade de sas Bellas Artes de Firentze e est annoditadu dae Nello Tarchiani, crìticu de arte de sa revista "Il Marzocco". Francesco Sapori, subra "Vita d'Arte", iscriet ca Colucci aiat comintzadu chena de s'agiudu de maistros, ca aiat iscobertu a solu s'abbaforte e aiat istadu dischente pro pagu tempus de Giovanni Fattori[1].

In su 1910 Guido Colucci divenit sòtziu de sa Leonardo da Vinci de Firentze. A sa Biennale de Venètzia esponet in su 1912 s'intatzu Congresso di mendicanti. Illustrat su lìberu pro pitzocheddos L'Omino turchino de Giuseppe Fanciulli. Unos de is intatzos suos sunt comporados dae ederico Hermanin pro su Gabinete natzionale de is imprentas, chi in die de oe benit a èssere Istitutu natzionale pro sa gràfica.

In su 1913 Guido Colucci esponet in Parigi, in su Salon de beranu de sa Societé Nationale des Beaux Arts, abbas fortes cun màscaras de sa Cummèdia de s'Arte. A pustis de sa gherra at a torrare a custos temas cun sas 18 Mascaras italianas e figuras goldonianas, sa cale tiradura 1/20 si cunservat in su Gabinete de sas Imprentas de sos Uffizi.

Sa Còrsica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su maju 1914 Guido Colucci cojiuat Edith Southwell (1888-1936), fìgia sola de su pioneri inglesu in Còrsica Arthur Castell Southwell (1857-1910). Durante sas posadas istiales in Còrsica, pobiddu e mugere bivent a curtzu de Bastia, in Toga, in sa Villa Bellacanzone in ue, dae su 1853 a su 1856, aiat bìvidu un esìliu Francesco Domenico Guerrazzi. Banduleris in Còrsica, sos Coluccis abbàidant e retratant: Edith, poliglota e literada, regollit legendas antigas e poesias populares corsas, mentras ca Guido faghet ischitzos de personàgios e paesàgios. In su 1915 Guido Colucci partit voluntàriu a sa gherra. Ingotu, perdet unu ogru.

Afriscat in Siena unu salone de s'Hotel Chiusarelli, ispirende·si a su Purismu senesu de s'otughentos. Pigat parte in su 1917 in Sarzana a sa Mustra Natzionale de s'Arte, organizada dae s'Eroica de La Spezia pro contu de su Postu de Recreu de sa Rughe Ruja; in su 1919 pigat parte a sa Mustra de Beranu de pintura, iscultura e arte aplicada a s'indùstria de sa Sotzidade de Bellas Artes de Firentze, cun vasos de tzeràmica, lùmenes, alàscias, unu baule intagiadu, abbafortes. In su 1920, in sa Sotziedade Leonardo da Vinci de Firentze, personale con abbatintas, abbafortes, baules de linna tacheddados e pintados, tzeràmicas e is intàgios colorados pro su Rübaiyat de ʿUmar Khayyām.

Comente 'Umar, a Guido dd'agradaiant su binu e sas rosas. In Firentze, Colucci pintat sa publitzidade de su cafè Procacci e ordìngiat, cun is intàgios suos e tessìngios e sas tzeràmicas realizadas subras disinnu sou, sas tres salas de sos Amigos de su Lìberu, in ruga Tornabuoni. Disinnat cartolinas, de publitzidade o patriòticas.

Guido Colucci, ceramiche marca L.E.D.A., c. 1925

Sa L.E.D.A.[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Alinari pùblicat, in unu lìberu e in una cartolina, sa sèrie de abbafortes de Colucci Palio di Siena. Pro su Chentenàriu dantèscu Colucci intagiat sa sèrie La Vita nova. In su 1923 pigat parte a sa Prima mustra Internatzionale de sas Artes Decorativas de Monza, cun ex-libris che sunt achiridos dae sa Tzivica Regorta de Imprentas Achille Bertarelli.

Cun su frade Carlo Waldemar, Guido fundat sa L.E.D.A. (acrònimu de L'Estetica Della Abitazione - S'Estètica de sa Morada) chi no est una fàbrica, ma una marca registrada, cun chi sos Coluccis bendent sos produtos artìsticos de Guido: tzeràmicas, sedas, belludos, cabidales, para-lùmenes, sachitos de pannu, paperis de muru e pro incuadrenare lìberos. Sas tzeràmicas, in is disinnos de Colucci, sunt realizadas dae sa dita Fantechi Ceramiche de Sesto Fiorentino; non s'ischit chie apat realizadu sos tessìngios e sos paperis. Tzeràmicas, cartas e tessìngios si podent comporare cun disinnos coordinados. Guido progetat fintzas prendas e lùmenes: est unu artista cumpletu chi ispàtziat dae sa pintura, a s'intàgiu, a su decoru de sos aposentos, a sa moda.

Sa trassa sua s'istèsiat dae s'istile froridu e si faghet semper prus essentziale e sintèticu. Is colores preferidos sunt s'asulu marinu, su murenu e su birde in tonos e variedades de sa mantza mediterrànea.

Parigi, Londra, Sardigna[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Aidumajore - Costùmene traditzionale

In su 1924 Colucci visitat Londra e Parigi e regollit ispuntu pro abbas fortes e abbas tintas. Intàgiat iscenas rurales toscanas, paesàgios corsos, pontes de Firentze. In su 1926, personale de Colucci in sa Galleria Devambez de Parigi, cun paesàgios de sa Còrsica realizados cun ògiu e con abbas fortes chi rapresentant iscenas e bistas corsas. Sa crìtica annoditat una derivatzione dae s'Iscola de Barbizon e dae sas imprentas giaponesas de s'otighentos; ma Colucci tenet fintzas raighinas italianas e prus antigas: Piero della Francesca e Paolo Uccello.

In su 1928 vìsitat sa Sardigna pro regòllere ispuntos subra sas bestimentas traditzionales sardas. Sa prima sèrie de sos Costùmenes sardos s'agatat oe in die in Roma, in su Museu de sas Artes e Traditziones Populares. Personale in Roma, in su 1929, in sa Galleria Angelelli: ògios, intàgios, tzeràmicas, disinnos, ispirados a Còrsiga. Intàgios suos sunt publicados dae s'Artzivu Istòricu de Còrsiga.

Ùrtimos annos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In Toga, in domo de Colucci, si firmat in su 1922 sa colletzione preistòrica e paleontològica corsa de Forsyth Maior, chi in custa domo catàlogat is repertos suos, cun s'agiudu de Ellen Southwell Colucci. Inoghe sunt allogados su giornalista Sebastiano Deledda e Gino Bottiglioni chi progetat su monumentale Atlante linguìsticu etnogràficu italianu de sa Còrsica.

Colucci lusingat pro meda tempus su progetu de sos Costùmenes sardos e ddos realizat cun roa sientìfica, casi didàtica. Sèberat sa bestimenta sarda de sa festa dae sa fitiana, sa bestimenta de isposòriu e sa de corrutu; annoditat su cromatismu de sos tessìngios e abbrodaduras, sa variedade de butones e prendas, su bestiri de una fèmina chi andat a crèsia e su de un'artesanu traballende. In Bastia, fundat in su 1933 una setzione de sa Sotziedade Dante Alighieri e nde divenit presidente.

In su 1931 sos Coluccis lassant Firentze e si tramudant a Roma

Ischirriadu dae sa Còrsica pro more de sa gherra, Giudo ponet subra lastra ischitzos betzos e botzetos cun sugetos corsos e ddos intàgiat cun amore ganosu. Intàgiat fintzas sa sèrie de sa Vida de Santu Frantziscu, dedicada a sa memòria de sa mugere Edith. Òberas de Colucci subra sa Còrsiga sunt ispostas in su 1940 in Venètzia, a sa Mustra de s'Italianidade de Còrsiga.

Sa colletzione de Carlo Waldemar Colucci (165 intàgios de su noighentos de autores bàrios, foras pro Guido Colucci), dae sos erederis est istada donada a s'Istitutu natzionale pro sa gràfica. Guido Colucci at lassadu 600 lastras intagiadas.


Mustras (dae su 1980)[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Aritzu - Costùmene traditzionale
  • 1980 Palio e Contrade. Immagini in cartolina, Siena (intàgios colorados, cartolinas, lìberos)
  • 1980 Disegni del XX secolo nella collezione del Gabinetto delle Stampe, Roma (disinnu)
  • 1999 Guido Colucci e l'abbigliamento tradizionale della Sardegna, Nùgoro (intàgios colorados)
  • 2001-2002 Guido Colucci e l'abbigliamento sardo, Casteddu (intàgios colorados)
  • 2002 Guido Colucci e l'abbigliamento sardo, Prato (intàgios colorados)
  • 2003 Tra Accademia e Avanguardia: l'acquaforte in Italia nella prima metà del Novecento, Reggio Emilia (intàgios)
  • 2003 Mantillas y oro, Madrid (intàgios colorados)
  • 2008-2009 Isuli sureddi. Corsica Sardegna. Deux îles en miroir, Corte (Còrsiga) (intàgios colorados, ex libris, tèmperas, tzeràmicas L.E.D.A.)
  • 2009 La Sardegna veste la moda, Firentze (intàgios colorados)
  • 2009 La Sardegna veste la moda, Casteddu (intàgios colorados)
  • 2010 Florence Remembered. Intaglio Prints by Guido Colucci (1877-1949). Firenze Ricordata: Incisioni di Guido Colucci (1877-1949), Firentze (intàgios originales e reimprentas dae lastras originales)
  • 2015 L'abbigliamento tradizionale della Sardegna nelle incisioni di Guido Colucci, Samugheo (Aristanis) (disinnos e intàgios colorados) (Mustra itinerante in Sardigna).

Bibliografia (dae su 1980)[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • De Luca.
  • Falassi Alessandro e Roberto Barzanti, Palio e Contrade, Siena, Centrooffset, 1980.
  • Fausta Samaritani e Silvia Giordani, Identificazione di un autore, in: Faenza, LXXIX, n. 1-2, 1993.
  • Flavio Orlando, Guido Colucci. Alla ricerca delle vestiture tradizionali sarde, Tàtari, Carlo Delfino Editore, 1998.
  • Flavio Orlando, Guido Colucci e l'Abbigliamento Tradizionale della Sardegna, Tàtari, Carlo Delfino Editore, 1999.
  • Biblioteca Panizzi e Gabinetto delle stampe A. Davoli.
  • Emanuele Gaudenzi, Novecento. Ceramiche italiane. Protagonisti e opere del 20° secolo. vol I Dal Liberty al Deco, Faenza, Gruppo editoriale Faenza, 2006.
  • repubblicaletteraria.net, SBN IT\ICCU\PIS\0012086. Risursa eletrònica
  • AAVV, Isuli sureddi. Corsica Sardegna. Deux îles en miroir, Tàtari, Carlo Delfino Editore, 2008.
  • repubblicaletteraria.net, SBN IT\ICCU\LO1\1254103. Risùrsa eletrònica
  • Carlo Delfino.

Note[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Acquafortisti italiani. Guido Colucci 24 martzu 2017