Abortu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Abortu
Six diagrams of abortions at different stages. Engraving by Wellcome V0014952.jpg
Ses diagrammas de s'istrumadura in fases diferentes
Ispetzialidade
Ostetrìtzia
Classificatzione e risursas esternas
ICD-10 O00-08 [1]
Càusa ispontàneu, indùidu
Sinònimos e Variantes
Pro sos umanos: istrumadura, istrumera, istrumu
Pro is bèstias: aurtida, aurtidura, aurtimentu
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica

Abortu est unu trèmene mèigu sientìficu pro designare s'interrùmpida de s'ingraidèntzia peri de sa bogadura de su fedu in antis chi custu siat vivìbile intre sa de 20 e sa de 28 chidas. In su vocabolàriu comunu de sa limba sarda si seberat intre abortu de is umanos (istrumadura o fintzas istrumera, istrumu, dae su latinu exterminium), e abortu de is bèstias (aurtida o fintzas aurtidura, aurtimentu, dae su latinu abortus).[1]

Podet èssere ispontàneu o indùidu. S'istrumadura ispontànea est sa pèrdida de su fedu chentza de interventu umanu perunu. Podet èssere atzidentale (pro neghe de un'infetzione, unu corpu, una toscadura, una nèsiga de su fedu…) in una persone chi giai at tentu ingraidèntzias normales, o regulare cando una malformatzione, unu difetu ormonale o cale si siat àtera càusa faghet impossìbile chi su fedu potzat crèschere normalmente. Sabortu induidu oabortu provocadu est su resultu de sas atziones cumintzadas cun s'intentzione de interrùmpere s'ingraidèntzia.

Si faeddat de istrumadura terapèutica cando, intre àteros, sa sighida de s'ingraidèntzia o su illieròngiu signìficant unu riscu grae pro sa vida de sa mama, pro evitare sa nàschida de unu pipiu cun una maladia connàschida o genètica grave fatale o chi ddu cundennet a patimentos o disabilidades graes meda, o pro minimare su nùmeru de fedos in ingraidèntzias plùrimas fintzas a unu nùmeru chi fatzat su riscu atzetàbile.

In su casu de ingraidèntzia non disigiada, si podet provocare s'istrumadura, cando sa fèmina detzidet ca non podet o non cheret tènnere su pipiu pro resones personales, sotziales, psicològicas o de salude mentale. Custos critèrios podent èssere legìtimos o nono, segundu su marcu legale chi currispondet. Praticadu dae professionistas de sa salude abilitados e cumpletadu cando pretzisu cun apògiu psicològicu e sotziale, su riscu de complicatziones sanitàrias o psicosotziales est mìnimu.[2][3] Custa forma de abortu provocadu a s'ispissu est matèria de cuntierras èticas e de impedimentos legales. In is paisos de s'Unione Europea est autorizadu, intro sos lìmites de sa lege.

S'istrumadura clandestina, sende chi est esecutadu dae personale non sanitàriu, a s'ispissu chentza de mesuras de igiene apropiadas, o chentza de una preparatzione o una sighidura adatos, est una de sas càusas printzipales de morte in fèminas giòvanas, mescamente in is paisos prus pagu isvilupados. In totale, cada annu morint unas 70.000 fèminas pro custa resone, mescamente in Àsia, in ue si produit su 55% de sas istrumaduras clandestinas.[4]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Antoninu Rubattu, DIZIONARIO UNIVERSALE DELLA LINGUA DI SARDEGNA, Edizione democratica sarda, 2006, p. 57.
  2. (EN) Abortion and the safety of women, in bbc.co.uk.
  3. (EN) Mental Health and Abortion (PDF), in apa.org.
  4. (ES) 70.000 mujeres mueren al año en abortos clandestinos, in elpais.com.