Acromegalia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

bisura de sa fache in unu sugetu acromegàlicu
Manu acromegàlica (a dareta), in cumparàntzia cun una manu normale (a manca)

S'acromegalia est una maladia subra base endòcrina, depida a produsimentu demasiadu de GH, s'ormone ipofisàriu de sa crèschida, in edade manna, chi est a nàrrere a pustis de sa saldadura de is cardampones de acreschimòniu.

Sa causa benit de unu adenoma ipofisàriu, o prus raramente de àtera neoplasia capatza de ddu bogare.

Si manifestat cun ingrussamentu de is ossos de sa conca, de is barras, a is didos e a is vèrtebras, artralgias o artrites e daet fintzas problemas cardìacos e e neurològicos.

Cando su matessi cuntronu ormonale acuntèssit in edade de isvilupu nde cussighit su zigantismu.

Epidemiologia[modìfica | edit source]

Sa maladia interessat petzi giovanos in edade intre sa de duos e sa de chimbe deghinas de vida.

S'intzidentzia est de unos 3-4 casos subra millione de pessones.

Patogènesi[modìfica | edit source]

Su GH tenet efetu ativadore subra sa funtzione de osteoclastos,fibroblastos e condrocitos, ma trubat fintzas su figadu a produire somatomedina A e C, chi tenet paris efetu subra is matessis tzellulas.

Tratamentu[modìfica | edit source]

Su tratamentu de s'acromegalia est chirùrgicu, peri bogadura de sa neoplàsia. Unu interventu trigadinu s'acumpangiat a adduramentu de is trastocos a su sistema ischelètricu.