Aioli

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Aioli e olias
Custu artìculu est iscritu in sa grafia Provintzia de Casteddu-Istemma.pngcampidanesaProvintzia de Casteddu-Istemma.png. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

Sa bànnia aioli (de su catalanu allioli, de s'ocitanu alhòli, de su proventzali aiòli, est a nai a ai-oli, alh-òli, "allu e ollu"), est una bànnia tìpica de s'àrea mediterrànea fata cun allu, ollu de olia e limoni, de sabori forti meda.[1]

Preparatzioni[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa versioni clàssica previdit s'impreu de allu mòliu in unu mortaju. A custu depit essiagiuntu unu filu de ollu de olia, amesturendi-ddu finas a tenni unu cumpostu cremosu. S'agiunta tropu lesta de ollu sciùsciat s'emulsioni e s'aioli "ammàchiat". Comenti emulsionadori s'agiungit a bortas unu pagu de lati, un'incueddu de patata buddida opuru arbu de ou. S'aioli est serbidu comenti antipastu impari cun su pani o cun olias; est fintzas acumpangiau a pratus de pisci, de petza o birduras.[2][3]

Aioli segundu s'arretzeta catalanda, cun allu, sali, arbu de ou e ollu de olia

In s'arretzeta proventzali si pistant in su mortaju cuàturu o cincu sìcua de allu cun sali grussa finas a tenni una crema callada, s'agiungint unu o duus arrùbius de ou e si traballat totu che una majonesa, agiungendi unu pagu de ollu de olia, a sa pròpiu temperadura de s'ou, fintzas a tenni una crema callada e cumpata, agiungendi a sa fini su sucu de unu limoni.

André Mistral, chistionendi de s'aioli, ddu poniat a cunfrontu cun sa majonesa, chi issu definiat, menispresiendi-dda, una "marmellada". "Nautri, li bon Prouvençau/ au sufrage universau,/ voutarèn per l'òli / E faren l'aiòli" (nosu is proventzalis bonu, a su sufràgiu universali, eus a votai s'ollu e eus a fai s'aioli).[4]


Riferimentus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (IT) Salsa alioli o aioli, in cibo360.it. URL consultadu su October 21, 2015.
  2. (IT) Ricetta Aioli, in ricette.giallozafferano.it. URL consultadu su October 21, 2015.
  3. (EN) Carolyn Miller, Williams-Sonoma Collection: Seafood, Simon and Schuster, 2005, p. 14, ISBN 0-7432-6188-7.
  4. (CA) Madrius André, La vie harmonieuse de Mistral (PDF).