Alcúdia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinatas: 39°51′08″N 3°07′19″E / 39.852222°N 3.121944°E39.852222; 3.121944

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Edifìtziu de s'Ayuntamiento de Alcudia.
Posidura in Majorca

Alcúdia est una comuna ispagnola de 19.071 abitantes situadu in sa comunidade autònoma de sas Baleares.

Alcudia est unu de sos tzentros turìsticos printzipales de s'ìsula de Maiorca, possedit una marina de 9 km de longària e sa riserva naturale de S'Albufeira, meda pobulare pro sos praticantes de su bird-watching, ultres a unu parcu acuàticu. Est a largu 40 minutos de s'aeroportu de sa capitale Palma de Maiorca.

De su portu de Alcùdia sàrpant ogni die sos traghetos de collegamentu cun Barcellona, Minorca e Valencia.

In sa tzitade betza ogni domìniga e martis s'acumprit unu mercadu tìpicu.

Monumentos[modìfica | edit source]

  • Sitiados archeològicos de sa tzitade romana de Pollentia ("Sa Portella", Istampu, Teatru)
  • Mura tzitadinas: costruidas dae su re de Maiorca Giacomo II in su XIV sèculu. De pranta quadrangolare, cun unu perìmetru de 1,5 km e 26 turres. In su 1974 aiat istadu declarada monumentu istòricu e artìsticu paris cun sos restos archeològicos de Pollentia. Bi s'aberint sa ghenna de Maiorca o de Santu Serbestianu e sa ghenna de su Moll o de Xara. In su XVI sèculu aiat istadu costruida una segunda chinta murària cun bastiones, cun pranta a isteddu, chi inghiriaiat sos muros prus antigos lassende unu coladòrgiu pro s'àndala de ronda: si cunservat solu su baluardu de San Ferrante, a su cale internu aiat istadu costruida s'arena dedicada a sa corrida. In custos muros s'aberiant tres porridas, tra cale sa minore, sa ghenna de Villa Roja, fiat serbida dae unu ponte in pedra àncorat cunservadu.
  • Oratòriu de Santa Anna: òpera de Diego Espanyol de su XIII sèculu.
  • Domo de Can Fundu: esèmpiu de residèntzia de su Rinaschimentu chi acasàgiat sos Archìvios istòricos e una sala de espositzione.
  • Domo de Can Torró: antiga residèntzia, restaurada pro acasagiare de su 1990 s'omònima biblioteca.
  • Crèsia de San Giacomo: in orìgine arrumbada a s'internu de sos muros, aiat istadu de su totu torrada a costrùere in istile neogòticu in su 1870. Cunservat sa figura de su Sant Crist de su XV sèculu, a sa cale s'atribuit un'episòdiu miracoloso de su 1507.
  • "Sa Sala", munitzìpiu cun turre de su relògiu e iscala de atzessu a su portale tzentrale, costruidu in istile neobarocu in su 1929.
  • Auditorio de Alcúdia, òpera contemporànea in bidru, tzimentu, linna e atzàrgiu inossidàbile, inauguradu in su 2000.

Logos[modìfica | edit source]

  • Eremo de sa Vittoria: capella baroca de su 1679 a navada ùnica. Cunservat sa figura quattrocentesca de sa Mama di Dio de sa Vittoria
  • Gruta de San Martino: capellas fossadas in sa roca in su XIII e XIV sèculu e dedicadas a Santu Martinu e a Santu Giorghi.
  • Parcu naturale de s'Albufera

Museos[modìfica | edit source]

  • Museu monografico de Pollentia: acasagiadu in un'ispidale trecentesco, cunservat sos acatamentos de su situ archeològicu (tzeràmicas, bidros, prendas, tres isculturas in màrmaru bènnidos de s'istampu e sa conca in brunzu bènnidu de una de sas domus de "Sa Portella").
  • Fundatzione Yannick e Bene Jakober: situadu a belle 6 km de sa tzitade, in su caminu de su Cun sas Baix, acasàgiat colletzionet de diversu gènere: re-tràidos beros europeos de su XVI a su XIX sèculu, s'ala "Karlweis" e s'ispàtziu "Sokrates" dedicados a s'arte contemporànea, unu parcu "Tzou" cun isculturas modernas de animales e sa "stele de su Solas" e unu giardinu de rosas.

Galleria de figuras[modìfica | edit source]