Arantzada

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

S'arantzada est un'infriscu a base de sutzu de arantzu, aba, anidrida carvòniga e, fitianu, tzùcaru.

Pro esser definida comente tale, cunforme a sa lezisradura italiana, devet cuntenner a su nessi su 12% de sutzu de arantzu. Sa majoria de sas bufaduras cumertziales, pro custa resone, tenet pretzisamente su 12% o su 16% de sutzu de arantzu.

Notas istòrigas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su 1.932, Ezio Granelli su cumendadore, tando propiedàriu de Sanpellegrino S.p.A., in tempus de una fèria in Milanu aiat imbentadu un'infriscu pro istudare su sidis de sos istranzos suos, annanghende sutzu de arantzu a s'aba minerale. Un'idea chi tenet deretu un'èsitu de non poder creer, mudende su destinu de s'impresa de San Pellegrino Terme, in su de Bèrgamu, a su puntu chi sa cravedda, o siat s'ampullita de s'arantzada, nàschida issa puru in su 1.932, s'est fata un'icona e unu sìmbulu de su fabrigadu in Itàlia, gràssias a una forma e un'aroma chi amentant su corzolu e sa forma de s'arantzu.

In tempus de sa segunda gherra mundiale, su departamentu alemannu de sa Coca Cola non podiat produer su produtu tìpigu pro neghe de s'embargu. In logu suo, sa cumpanzia aiat detzìdidu de isvilupare una bufadura cun sabore de arantzu narada Fanta pro “fantasias”. A bias de s'agabu de sa gherra, s'indùstria Coca Cola aiat detzìdidu de isportare sa Fanta finas a sos mercados isternos.