Architetu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Disinnu de un'architetu (de s'annu 1893)

S'architetu est su professionista chi s'incàrrigat de progettare fràigos o ispàtzios urbanos, e velare pro s'isvilupu adatu de sa costrutzione sua.

In su sensu prus ampru, s'architetu est su professionista chi interpretat sos bisòngios de sos impitadores e las plasmat in adatos ispàtzios architetònicos e formas abitabiles e fraigabiles. S'architetura est una disciplina in s'interi tècnica, artìstica e pràtica.

Etimologia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su tèrmine architetu benit de s'antigu idioma gregu ἀρχιτέκτων arquitec - tècton ('primu' - 'òpera'), chi signìficat literalmente 'su primu de s'òpera', o màssimu responsàbile de un'òpera.

Sa paràula architetu benit de su latinu (chi l'ant pigadu de su gregu) e costumat tènnere diferentes interpretatziones segundu sa bibliografia consultada. In sos libros de orìgine inglesa, «arq» est unu superlativu, comente in su casu de archipìscamu, chi diat èssere 'prus chi unu pìscamu', o arxicriminal, 'prus de unu criminale', e archìvios-teckto, 'prus de unu fraigadore'. Bisogniat tènnere in contu chi sa paràula e sa professione de architetu est millenària, cun totu chi sa moderna mansione de architetu tenet mancu de tres sèculos.

Una definitzione clàssica de architetu faghet in sèrie:

« «I dic arquitecte a aquell que, amb un art, mètode segur, meravellós, mitjançant el pensament i la invenció, és capaç de concebre i realitzar mitjançant l'execució totes aquelles obres que, per mitjà del moviment de les grans masses i de la conjunció i acomodació dels cossos, poden adaptar-se a la màxima bellesa dels usos dels humans.» »
(León Battista Alberti De re aedeficatoria)


Forma de traballu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su traballu de s'architetu includet su totale o parte de sas fases imbenientes:

Disignu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Antis de su progetu: sa prima fase, in ue si plasmat cun pagas paràulas s'idea generale de s'edilìtzia in pranos meda ischemàticos, a iscala, ma sena delimitare. Sa funtzione sua est sa de riflètere graficamente sas diversas zonas pro sos usos suos, e s'immàgine globale de s'edilìtzia, pro s'aprovatzione sua pro parte de su mere o promotore.
Progetu fundamentale: rifletet sa cuntzetzione generale de s'edificiu: forma, funtziones, distributzione e sistema costrutivu. Si plasmat in disinnos o modellos informàticos, cun una memòria descritiva e unu bilantzu generale. Serbit pro consultare aspetos cuncretos de s'idoneidade urbanìstica sua in organismos ufitziales e dimandare litzèntzias.
Progetu de esecutzione: est s'annantu de documentos definidos pro pòdere costruire un'òpera. Includet s'isvilupu de sos istùdios tècnicos de istruturas, installatziones, urbanizatzione, etz. Normalmente si realizat cun sa partetzipatzione de àteros tècnicos ispetzializados in cada matèria. Si proat de rapresentare in pranos tècnicos, cun numencladura tècnica, disinnos pretzisos meda. Si cumplementat cun una memòria descriende sas solutziones isseperadas, su rigorosu cumprimentu de sas normas urbanìsticas e costrutivas (in formulàrios ufitziales), pinnigaduras de conditziones e unu bilantzu miradu a sa minuda dae capìtulos.

Costrutzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Diretzione de òpera: s'architetu est s'agente chi, faghende parte de sa diretzione facultativa, dirigit ​​s'isvilupu de s'òpera in sos aspetos tècnicos, estèticos, urbanìsticos e mèdiuambientales, cunforma a su progetu chi la definit, sa litzèntzia de edilìtzia e àteras autorizatziones preceptives e sas conditziones de su cuntratu, cun s'ogetu de assigurare s'adatamentu suo a sa fine proposta.

In concruire sas òperas, s'architetu diretore at a emìtere unu "tzertificadu ufitziale", paris cun su diretore de esecutzione materiale, acreditende chi s'òpera s'at esecutadu de acordu cun su progetu, indichende su cumintzu de s'usu de s'edilìtzia o, si s'escau, de sas òperas de urbanizatzione.

Prèmios de architetura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su prèmiu prus de primore in sa vida de un'architetu est su prèmiu Pritzker, puru connotu comente su "Prèmiu Nobel de s'Architetura". Àteros prèmios pro etzellèntzia in s'architetura sunt dados dae assòtzios professionales, siant natzionales o regionales, comente lu sunt su "American Institute of Architects" (Istitutu Americanu de Architetos) o su "Royal Institute of British Architects" (Reale Istitutu de Architetos Britànnicos).