Architetu

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Disinnu de un'architetu (de s'annu 1893)

S'architetu est su professionista chi s'incàrrigat de progetare fràigos o logos urbanos e de garantire un'isvilupu adeguadu de sa costrutzione issoro.

In su sensu prus ampru, s'architetu est su professionista chi interpretat sos bisòngios de sos clientes e los plasmat in logos architetònicos adatos e formas chi si podent fraigare e abitare. S'architetura est una disciplina in su matessi tempus tècnica, artìstica e pràtica.

Etimologia

Su tèrmine architetu benit de sa paràula grega antiga ἀρχιτέκτων arquitec - tècton ('primu' - 'òpera'), chi bolet nàrrere in manera literale 'su primu de s'òpera', o responsàbile màssimu de un'òpera.

Sa paràula architetu benit dae su latinu (chi l'ant pigadu de su gregu) e costumat tènnere interpretatziones diferentes segundu sa bibliografia consultada. In sos libros de orìgine inglesa, «arq» est unu superlativu, comente in su casu de archipìscamu, chi diat èssere 'prus chi unu pìscamu', o archicriminale, 'prus de unu criminale', e archì-teckto, 'prus de unu fraigadore'. Tocat a tènnere in contu chi sa paràula e sa professione de architetu sunt millenàrias, cun totu chi sa cualìfica moderna de architetu tenet prus pagu de tres sèculos.

Una definitzione clàssica de architetu diat èssere:

(LA) « Architectum ego hunc fore constituam, qui certa admirabilique ratione et via tum mente animoque diffinire tum et opere absolvere didicerit, quaecunque ex ponderum motu corporumque compactione et coagmentatione dignissimis hominum usibus bellissime commodentur. »	(SC) « Apo a definire architetu chie, cun mètodu seguru e ammiràbile, siat in gradu de progetare in manera ratzionale cun sa mente sua e s'ànimu suo e de realizare in manera pràtica, pro mèdiu de sa mòvida de pesos e cun sa cumpatadura e s'aunida de sos corpos, òperas chi in sa mègius manera s'adatent a sos bisòngios prus dignos de sos òmines. »
(Leon Battista Alberti, De re aedeficatoria)

Forma de traballu

Su traballu de s'architetu includet totu cantas o parte de sas fases imbenientes:

Disignu

In antis de su progetu: sa prima fase, in ue si plasmat cun pagas paràulas s'idea generale de su fràigu in pranos ischemàticos meda, a iscala, ma chene lìmites. Sa funtzione sua est sa de riflètere in manera gràfica sas zonas diversas pro usos, e s'immàgine globale de su fràigu, pro s'aprovatzione sua pro parte de su mere o promotore.

Progetu de fatibilidade tècnica e econòmica: indivìduat, intre prus solutziones possìbiles, sa chi espressat su mègius raportu intre costos e benefìtzios pro sa colletividade in relatzione a sos bisòngios ispetzìficos de satisfàghere e a sas prestatziones de frunire, e rifletet sa cuntzetzione generale de s'edifìtziu: forma, funtziones, distributzione, sistema costrutivu e eventuale partziduras in lotos funtzionales. Si plasmat in disinnos o modellos informàticos, cun una relatzione descritiva e totu sas indàgines e sos istùdios netzessàrios. Serbit pro definire aspetos cuncretos de sas caraterìsticas architetònicas e urbanìsticas suas, dimandare litzèntzias, permìtere de aviare protzeduras de espròpriu, e cuntenet su pianu preliminare de manutentzione de s'òpera e de sas partes suas.

Progetu esecutivu: est s'annantu de documentos definidos pro pòdere fraigare un'òpera. Includet s'isvilupu de sos istùdios tècnicos de istruturas, installatziones, urbanizatzione, etz. A sòlitu si realizat cun sa partetzipatzione de àteros tècnicos ispetzializados in cada matèria. Si proat de rapresentare in pranos tècnicos, cun numencladura tècnica, disinnos pretzisos meda. Si cumplementat cun una relatzione chi descriet sas solutziones isseberadas, sa sighidura rigorosa de sas normas urbanìsticas e costrutivas (in formulàrios ufitziales), sos capitulados e unu còmputu mètricu fatu a sa minuda.

Costrutzione

Diretzione de òpera: s'architetu est s'agente chi, si est diretore de sos traballos, dirigit ​​s'isvilupu de s'òpera in sos aspetos tècnicos, estèticos, urbanìsticos e ambientales, cunforma a su progetu chi la definit, sa litzèntzia edilìtzia e àteras autorizatziones obligatòrias e sas cunditziones de su cuntratu, cun sa punna de assegurare su fatu chi siat fatu comente si tocat.

Concruidas sas òperas, s'architetu diretore at a emìtere unu tzertificadu ufitziale de fine de sos traballos, tzertifichende chi s'òpera est istada fata de acordu cun su progetu e indichende totu sas datas e sas àteras informatziones de annotu..

Prèmios de architetura

Su prèmiu prus de primore in sa vida de un'architetu est su prèmiu Pritzker, puru connotu comente su "Prèmiu Nobel de s'Architetura". Àteros prèmios de etzellèntzia in s'architetura sunt intregados dae assòtzios professionales, natzionales o regionales, che a s'"American Institute of Architects" (Istitutu Americanu de sos Architetos) o su "Royal Institute of British Architects" (Istitutu Reale de sos Architetos Britànnicos).