Arvore a cuidales

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Cumponentes fundamentales de trasformatzione de su movimentu liniare alternu in rodiadore in unu motore: Arvore a cuidales (ruju), pistones e bielas (grisu), currispòndidos sos primos intro sos tzilindros (biaitu) e su volante de inèrtzia (nieddu)

S'arvore a cuidales est su cantu de unu motore chi cunvertit su movimentu alternu liniare de su pistone in movimentu tzirculare. Pro cunvertire su movimentu alternu in rodiadore, s'arvore a cuidales disponet de manovellas chi sunt atzionadas dae sas bielas. In generale si connetet a unu volante de inèrtzia pro minimare sa pulsatzione caraterìstica de su ciclu a bator tempos e, a bias, puru un'ammortitzadore de torchidura o de vibratzione a s'estremu opostu pro minimare sas vibratziones de torchidura chi podent guastare s'arvore a cuidales.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Antighidade clàssica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Disinnu rapresentende sa serradora idràulica romana de Hieràpolis, de su de III sèculos dC, sa màchina prus antiga connoschèntzia cun connessione intre un'impugnadura e una biela.

S'evidèntzia prus antiga in su mundu de un'impugnadura in cumbinatzione cun una biela (forma prus fundamentale de s'arvore a cuidales) comente a parte de una màchina, sunt de su de III Sèculos in serradores de sa tzitade romana de Hieràpolis, Sìria, e a Efes, Àsia Menor. A su frontone de sa fàbrica de Hieràpolis, s'osservat una sínia de abba chi alimentat a su mulinu de alimentatzione chi a traessu de unu trenu de ingranàgios e bangos atzionat sas serras chi segant sa linna.

S'arvore a cuidales e sa connessione de sos mecanismos de su bangu de àteros serradores sunt sa prima testimonia archeològica chi funtzionat sena unu trenu de ingranàgios. A sa literadura antiga poetissa Dècim Mannu Ausoni faghet riferimentu in su de IV sèculos a serras pro su traballu de su màrmaru de accionament idràulicu a curtzu Trèveri, atuale Germània. A sa matessi època, custu tipu de mulinu puru sunt descritos dae su cristianu Sant Gregori de Nissa in Anatòlia, su chi at dimustradu un'impreu diversificadu dae s'energia idràulica pro diversas aplicatziones a medas partes de s'Impèriu Romanu.