Bèvida de cola

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Bèvida de cola

Una bèvida de cola est una bèvida durche, a s'ispissu de colore castàngiu, cun tzùcaru e nuscos de tzùcaru cotu e e cafeina annantos. Calicunu includet nuscos de vanìllia, cannella o agrùmenes. Su nùmene benit dae sas nughes de cola, prantas chi s'impreant pro otènnere sa cafeina.

Gosat una grandu popularidade in totu su mundu, cun unas cantas domos chi sunt essidas marcas globales e parte de s'immaginàriu comunu. S'opositzione a custas aziendas at istimuladu sa creatzione de bèvidas de cola alternativas, comente sa Mecca-Colla, chi est una cola fraigada e distribuida in is paisos islàmicos o, s'Alter Cola e sa Cat Cola in Catalugna, sa Vita-Cola, sa Club Cola e sa Fritz-Kola in Germània.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa prima bèvida de cola est istada presentada in su 1885 in Filadèlfia (Istados Unidos) dae Baptista Aparici, unu de is tres impresàrios chi, paris, aiant creadu una fàbrica de bèvidas noas in Aielo de Malferit, in sa Badde de Albaida. Sa bèvida fiat fata cun cafeina, erbas meighinales, sèmenes de cola tratados e fògias de coca dae su Perù. Su nòmene fiat Kola-Coca. Custa bèvida est istada presentada in diversas fieras e espositziones de Europa e Amèrica e aiat otentu prèmios, 20 medàllias de oro.[1]

Sa bèvida de cola prus famada, sa Coca-Cola, est istada imbentada dae su potecàriu John Pemberton in su 1886, ispiradu dae su Binu de Coca, creadu in su 1863 dae de un'àteru potecàriu, Angelo Mariani.[2]

Salude[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Un'istùdiu de 2007 at agatadu chi su consumu de bèvidas de cola, siat is chi cunteniant edulcorantes naturales siat is chi ddos portant artifitziales, est assotziadu cun un'arriscu prus mannu de maladia renale crònica. Si pensat chi custu acontessat pro more de s'àtzidu fosfòricu impreados in custas bèvidas.[3]

Su consumu de bèvidas de cola, ma non de àteras bèvidas gassosas, s'assòtziat cun una densidade minerale òssea bàscia in is fèminas; serbint prus istùdios e si nde disconnoschet sa rilevàntzia clìnica sua.[4]

Una revisione de istùdios ammustrat s'efetu dannosu pro s'ismaltu dentale de is bèvidas de cola, cun s'arriscu de produtzione de càries dentale; in custu intervenent duos fatores de custas bèvidas: su cuntenutu de sacaròsiu e su pH bàsciu.[5][6]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (CA) Francesc Roca, Refrescs ‘americans', in L'Econòmic. URL consultadu su 25 santugaine 2020.
  2. (EN) Coca Wine, in www.cocaine.org. URL consultadu su 25 santugaine 2020.
  3. Epidemiology (a incuru de), Carbonated beverages and chronic kidney disease, in ncbi.nlm.nih.gov, 2007 Jul.
  4. Am J Clin Nutr (a incuru de), Colas, but not other carbonated beverages, are associated with low bone mineral density in older women: The Framingham Osteoporosis Study., in ncbi.nlm.nih.gov, 2006 Oct.
  5. The University of Queensland (a incuru de), Black cola drinks, oral health and general health: an evidence-based approach. (PDF), in ada.org.au, 2008, December.
  6. stason.org (a incuru de), Chemistry FAQ: What is the pH of Coca-cola?, in stason.org, 2011, Nov.