Barrantzellos

Sos Barratzèllos (in limba italiana Compagnia Barracellare o Barracelli) in Sardigna est un ente de dirittu privàdu chi contròllan sas propriedades in foraidda.

Sos Barrantzèllos nàschene po impedire de isorrobàre o furàre bestiàmmene in foraìdda, tutelànde sos mères de sos terrìnos e faghìnde arrestare sos bandìdos. In custu modo tènen azzumài sos còmpitos de sa zustissia; in italianu infàttis los mùttin puru Polizia Rurale. Bàlen puru commènte soziedàde de assiguratziòne. Dae s'incommìnzu àe commo, sas cumpanzìas sun bistàdas isòrtas medas bòrtas: in su 1819, 'an fattu sos Catzadores Reales de Sardigna, in su 1827 'an torràdu a fagher sas companzìas. Cun sa lezze de su 22 de maju de su 1853 de su Guvèrnu Sardu e cun d'unu Regio Decreto n. 403 de su 14 de trìulas de su 1898, s'Istàdu italianu ufficialìzzad su Corpus. Sa Regione in su 1988 cun sa lezze n.25, organìzzad una 'orta po tottus sas Cumpanzìas.

Inquadramèntu

Sos Barrantzellos tìan depp'essere inquadrados commènte agentes de pùbblica sigurèsa e sun de azùdu a sa zustìssia (Polizia e Carabinieri e a s'amministratziòne comunale cando ba bisònzu. In pràtiga no bad ancora lezzes precisas chi nèrzan chi sas cumpanzias fèttan parte de sa zustissia.

Operana commènte volontàrios collaborànde cun su comune de appartenèntzia e sunu consideràdos in d'onzi casu una forma de zustissia, in limba italiana Polizia Rurale.

Còmpitos

Sas cumpanzias po como sunu regulàdas dae sa lezze regionale n.25 de su 15 de trìulas de su 1988. Custa lezze istàbilidi cùstas funtziònes:

• Pompiàre e tenne contu sos terrìnos chi l'affìdan sos assicuràdos;
• Collaborare, si b'enid preguntàdu, cun sas autoridàdes chi faghen parte 'e sa Protezione Civile;
• Contròllu e intervèntu po' sa fura 'e bestiàmmene;
• Contròllu e intervèntu po' muntonàrzos abusìvos (civìles e industriàles);

Collaboratziòne cun sos entes de s'Istadu o de sa regione, po vigilàre e tutelàre:

• sos bùscos e tottu in foraìdda;
• sos rìos e sos frùmmenes;
• sos pàrcos, àreas protèttas, pràntas, animàles, catza e pisca;
• in casu de fogu, intervenìnde po che lu mòrrere e commente vedetta;
• sos benes de su comune de appartenèntzia.

Poden puru collaboràre cun sa zustìssia in casu de bisònzu.

Sa lezze ammèntad che su servìtziu de sas cumpanzìas este limitàdu solo in sa zona de appartenènzia, in su comune a ube appartènini.

Distintìvos

Mostrìnas

• 
  Mostrina (in italianu Alamaro) po sottufficiàles e agèntes

Frègiu

• 
  Frègiu po bonètte

Gràdos

• 
  Gradu tubolare de Capitànu