Bonaventura Gran

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Immàgine de su Biadu Bonaventura Gran in sa crèsia de Riudoms

Miquel Baptista Gran Peris (Riudoms (Catalugna), 24 de santandria de su 1620 - Roma (Itàlia), 11 de cabudanni de su 1684) connotu in die de oe comente a Biadu Bonaventura Gran o comente a Bonaventura de Bartzellona in vida sua, est istadu unu padre frantziscanu, proclamadu biadu pro sa Crèsia catòlica.[1]

Biografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Est nàschidu in Riudoms su 24 de santandria de su 1620 in una domo parda de su chi si connoschiat comente a carrera de sa Butzaca e chi oe batit su nùmene suo. A pustis de si cojuare a 18 annos pro disìgiu de babbu suo e restare biudu in pagos meses, est intradu a su cumbentu de sos frantziscanos de Sant Miquel de Escornalbou e at fatu sa professione religiosa su 14 de trìulas de su 1641, in sa cale at cambiadu su nùmene suo pro su de Bonaventura. In sos annos imbenientes est istadu destinadu a Móra de Ebru, Figueres, sa Bisbal de Empordà e Terrassa, in ue daet nùmene a una carrera.[2]

Su 1658 benit imbiadu a Roma, in ue fundat su Ritiru Santu, chi sunt bator cumbentos in sa provìntzia de Roma, intre issos Santu Bonaventura in su Palatinu. Est istadu cussigeri de bator pabas: Lisandru VII, Clemente IX, Clemente X e Innocentzu XI. In su 1662 at fundadu in Roma sa Riformella, unu movimentu de riforma in intro de s'Òrdine de sos Padres Minores Riformados dae s'Osservàntzia Astrinta, in manera chi sos pardes e sos pridesfrantziscanos chi si dedicaiant a s'apostoladu populare si poderent collire in domos de recùperu e ritiru ispirituale, bivende gasi s'ispiritu de sa fundatzione de s'òrdine frantziscanu.[2]

In s'annu 1679, a pustis de una petitzione de sos giubilantes giurados, at imbiadu dae Roma sas relìchias de Santu Bonifàtziu, Santu Giulianu e Santu Vissente. Dae tando, sa segunda domìniga de maju si tzèlebrat in Riudoms sa festa de sas Relìchias Santas.[3]

Est mortu in Roma s'11 de cabudanni de su 1684.

Veneratzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su 1775 est istadu decraradu veneràbile e in su 1906 est istadu beatificadu dae su Paba Santu Piu X, a pustis de s'àere proadu duas curas miraculosas. Una in su 1790, cando una fèmina chi fiat abarrada in un'istadu gravìssimu a pustis de rùere de su caddu fiat istada curada chene ispiegatzione a pustis de l'àere invocadu. S'àtera in su 1818, cando un'àtera fèmina, chi fiat abarrada chene cussèntzia pro tres dies a pustis de unu partu fiat istada curada in manera istantànea a pustis de si l'aplicare una relìchia de su veneràbile.

In Riudoms si cunservant sas relìchias suas dae su 1972, annu de cando los ant tramudados dae Roma. In die de oe s'agatant in sa capella de su Santìssimu de sa Crèsia de Santu Giagu Apòstolu. In Riudoms b'at una devotzione manna pro su Biadu Bonaventura e si tzèlebrat una festa in s'onore suo cada 24 de santandria, cando si bogant sos restos suos in professone pro sa bidda.

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (CA) Bonaventura de Barcelona (XML), Enciclopedia Catalana.
  2. 2.0 2.1 (IT) Beato Bonaventura Gran da Barcellona, in enrosadira.it.
  3. (CA) Corts, Joan Ramon - Toda, Josep M., Riudoms. 850 anys d'història, llengua i cultura, Valls, Cossetània Edicions, 2000.

Ligàmene esternu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]