Brincu de artària

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Clearing the bar in the men's high jump final Sydney 2000.jpg

Su brincu de artària o giampu de artària est un'ispetzialidade siat masculina siat femenina de s'atretismu.

S'obietivu est a subracolare cun unu brincu unu listone orizontale postu a un'artària determinada. Su brincu podet esser realizadu cun cale si siat tènniga, bastughì s'ispicamentu dae su solu acontessat cun unu pee ebia.

Regulas[modìfica | edit source]

In una cumpetidura, sa barra a sa prima est regulada a un'artària relativamente bassa e est iscostiada chirru a susu cun incrementos de unos 3 o 5 chentìmetros, peroe podent esser de 1 chentìmetru pro sos tentativos de primadu. Onzi atreta tenet sa possibilidade de isseberare a cale artària a cumintzare a brincare, peroe una bia chi s'artària est istada brincada, sos àteros atretas no ant a poder cumintzare a un'artària prus bassa.

S'atreta tenet unu minutu pro cumintzare su brincu dae su mamentu in ue est mutidu. A pustis de tres brincos nuddos cunsecutivos, s'atreta est eliminadu dae sa porfia. S'atreta chi brincat prus a susu est decraradu su binchidore. Si duos o prus atretas brincant sa matessi artària màssima, su cun su nùmeru prus bassu de tentativos nuddos (a cale si siat artària) binchit. Si peri custu non si resessit a definire su binchidore, sunt realizados brincos annanghedores, sas artàrias logradas in sos brincos narados abarrant bàlidas pro su chi pertocat sos primados mundiales e àteru.

Sa barra de su brincu de artària est fata de pràstiga afortida cun bidru o allumìniu. Àteros materiales sunt autorizados, peroe b'at limitaduras de pesu e curvadura. Sa barra est longa unos 4 metros (s'IAAF règulat sa longària cun sa finalidade de primadu), cun una partzidura trasversale retunda, triangulare o cuadrada pro su prus de sa longària sua e de duos puntos de arrimu cuadrados in sas istremidades. Est cullocada a un'artària medida in duos suportes chi faghent in manera chi sa barra si cullochet in sas istremidades currespondedoras a s'artària desizada.

Sas artàrias brincadas sunt carculadas medende dae su puntu de decollu a s'oru superiore de sa parte prus bassa de sa barra. Deretamente in palas de sa barra, b'est una tramatza modde de gomma-ispuma chi permitit un'aterrazu seguru. Sos atretas devent brincare cun unu pee ebia pro subracolare sa barra. In tempus de su brincu podent tocare sa barra, peroe su brincu est nuddu si custa ùrtima ruet pro su tocu issoro. Si sunt dados casos raros in ue ant permìtidu a s'atreta de repiter su tentativu, custu podet acontesser petzi si su zuighe decrarat chi sa barra nch'est ruta pro neghe de tzircustàntzias isternas, comente su bentu. B'at bator partes de s'isecutadura: incannada, ispicamentu, bolu e aterrazu.