Camminu de paza

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Su Camminu de paza est sa galàssia a sa cale apartenet su sistema solare; est sa galàssia pro antonomàsia, ca su nùmene derivat de su gregu galaxias, latteo, impreadu in època grega pro la designare.

In base a sos istùdios prus reghentes paret chi sa Galàssia siat, dae unu puntu de bista -in manera istrinta- morfològicu, una galàssia a ispirale istangada, overas una galàssia assentada dae unu nùcleu rugradu dae un'istrutura a forma de istanga de sa cale naschent sos bratzos de ispirale chi sighint un'andanta logarìtmica; est su membru printzipale, paris cun sa Galàssia de Andromeda, de su Grupu Locale, un'ammenta de galàssias chi cumprendet, ultres a sas duas in antis tzitadas, sa Galàssia de su Triàngulu e una chimbantina de galàssias minores, printzipalmente nanas.

In base a sos istùdios prus reghentes paret chi sa Galàssia siat, dae unu puntu de bista istrintamente morfològicu, una galàssia a ispirale istangada, overas una galàssia assentada dae unu nùcleu rugradu dae un'istrutura a forma de istanga de sa cale si dipartono sos bratzos de ispirale chi sighint un'andanta logaritmico; est su membru printzipale, paris cun sa Galàssia de Andromeda, de su Grupu Locale, un'ammenta de galàssias chi cumprendet, ultres a sas duas in manera pretzedente tzitadas, sa Galàssia de su Triàngulu e una cinquantina de galàssias minores, printzipalmente nanas.

In s'astronomia osservativa, su tèrmine designat sa leca banda luminosa biancastra dae s'aspetu de late (o de paza) chi rugrat in manera diagonale s'isfera de su chelu, formada dae sos isteddos e dae sas nebulosidades situadas in su discu galàticu matessi. Su Caminu de paza est prus brillante in diretzione de sa costellatzione de su Sagitàriu, ue s'agatat su tzentru galàticu, su cale no est però visìbile a càusa de sa surzidura de sa lughe a banda de sas prùeres carcas presentes in cussa diretzione.

In su cursu de s'istòria medas mitos e legendas sunt sortos pro ispiegare s'orìgine de su Caminu de paza: de su late de Era chi allatat Eracle in sa mitologia grega a su Gange etèreu de s'Ìndia; immaginada dae Democrito e dae sos astrònomos àrabos comente a un'iscia de isteddos larganos, est istadu reconnotu comente a tale de Galileo Galilei e, de sighida, dae istudiosos e filòsofos comente a Immanuel Kant, William Herschel e Lord Rosse.

Osservatzione dae sa Terra[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su Camminu de Paza de s'emisferu boreale; si distinghet s'asterismu de su Triàngulu istiale, mentras est bene visìbile sa Fenditura de su Tzignu, una longa fasca iscura chi dividit s'iscia crara de su Camminu de Paza in sensu longitudinale
Su Camminu de Paza in su chelu in manera piessigna iscuru subra su Cerro Paranal

Osservende su Camminu de Paza dae sa Terra, isterrijadu in unu de sos bratzos suos de ispirale, issa aparit in su chelu noturnu comente a una fasca crara de lughe bianca chi cursat de rugradis s'intrea furriada de su chelu, ue s'acaddat unu nùmeru de isteddos majore chi in sas àteras àreas de su chelu e chi aparit de aspetu lebiamente diferente a segunda de s'emisferu in cale nche s'agatat. Numerosas interrutziones in sa continuidade sua sunt causadas dae sa presèntzia in prus puntos de nebulosas iscuras e prùeres chi iscurant sa lughe de sos isteddos prus larganos. Su tratu prus luminosu torrat a rùere intre sas costellatziones de Ofiuco, Iscorpione e Sagittario, est a nàrrere in diretzione de su tzentru galàticu; numerosos unos àteros puntos brillantes si disponent a nord e a sud de su tzentru, in piessignu su tratu costituidu dae su Bratzu de su Tzignu, in s'omònima costellatzione, e de su Bratzu de sa Carena-Sagittario, in sa costellatzione de sa Carena.[1]

In manera relativa a s'ecuadore de su chelu, su Camminu de Paza colat in s'estremu suo a nord in sa costellatzione de Cassiopea e in s'estremu a sud in sa costellatzione de sa Croce de su Sud. Custu disponimentu est dèpidu a su mannu inclinu relativu intre su pranu orbitale de sa Terra (s'eclittica, overas su pranu fundamentale de su Sistema Solare) e su pranu ecuatoriale de sa Galàssia. In realidade, a càusa de su fenòmenu de sa precessione de sos ecuinòtzios, custu inclinu de su Camminu de Paza vàriat in manera sensìbile a segunda de sas èpocas, creschende o diminuinde si s'asse de rotatzione terrestre s'acùrtziat o s'istèsiat de sa matessi iscia de su Camminu de Paza; in s'època nostra, s'inclinu suo est in lenta ma costante crèschida. In s'època precessionale oposta a sa nostra (tra 13 000 annos o fintzas 13 000 annos faghet), s'inclinu de su Camminu de Paza diminuit.[2][3]

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Cambridge University Press, ISBN 0-933346-90-5.
  2. La precessione, in www-istp.gsfc.nasa.gov. URL consultadu su 30 de abrile de su 2008.
  3. Corso di astronomia teorica - La precessione, in astroarte.it. URL consultadu su 2 de maju de su 2008.