Caratza contragassu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Modellu de caratza contragassu

Una caratza contragassu est unu dispositivu de proteghidura de sas bias respiradòrias dae azentes impestadores de s'atmosfera. Est formada dae unu carale in materiale modde e dae unu o prus firtros chi purìfigant s'àera in antis de s'inspiradura. S'impreu de sa caratza in ambientes impestadores est possìbile petzi cun una presèntzia adeguada de ossìzenu. Obiamente, in su casu de farta de ossìzenu, sos usuàrios ant a impreare una bombona probida pro s'efetu chi custìtuit una reserva e rennet s'utilizadore independente dae s'abarru de su situ perigulosu.

Istòria[modìfica | edit source]

Su primu impreu massivu de sos gassos asfissiadores fiat istadu fatu dae sas tropas alemannas in tempus de sa prima gherra mundiale in sa batalla de Ypres. Duncas, sas tropas alliadas aiant dèvidu cuntziber unu sistema defensivu contra a s'arma narada e zai carchi mese a pustis (su 26 de làmpadas de 1915), su primu modellu de caratza contragassu in s'echipadura de s'armada cunsistiat in una caratza sintzilla de gassa ch'in intro b'aiat cotone suspidu de sales arcalinos, chi deviant esser a tretu de neutralizare gassu a base de croru e bromu. Posteriormente, su tipu naradu de caratza fiat istadu modifigadu annanghende finas ogreras proteghitivas, pro si mudare posca in una caratza chi cuguzaiat sa cara intrea, narada “murtibaledora cun proteghidura ùniga” e chi diat aer dèvidu protegher (cunforme a sa propaganda de sos tempos) “in manera incundissionada e cumpreta dae todos sos gassos, mancari èsserent impreados in su matessi tempus”.

Sas caratzas contragassu aiant tentu un'isvilupu cussideràbile in su tempus intre ambas gherras mudiales, e a su cumintzu de sa segunda gherra mundiale zai fiant repartzidas ampramente siat intre sas tropas siat intre sa pobuladura tzivile. Posteriormente a sa segunda gherra mundiale, s'isvilupu de armas nucreales e bateriolòzigas aiat custrìnghidu a sa prozetadura de sistemas de firtradura prus sofistigados, che pro su modellu M9, produìdu in su 1952 in sos Istados Aunidos.

Caratza contragassu moderna[modìfica | edit source]

Sas caratzas contragassu atuales sunt cumpostas dae unu carale de gomma o silicone, in modu a garantire un'aderèntzia perfeta a su rostu: in prus de custu, sunt probidas de limbetas e tìbias pro poder afirmare sa caratza contragassu in palas de sa conca. Sunt dotadas aguarmente de unu bisore trasparente mannu de policarbonatu o bidru a pizos, chi cùmbidat bisivilidade ampra. In intro s'agatat una segunda caratza chi cuguzat sa zona de su nare e de sa buca. In custa caratza interna, sunt postas duas aberturas: una pro s'inspiradura e s'àtera pro s'espiradura, probidas de bàrvulas currespondedoras pro acundissionare su frussu de s'àera. Sa bàrvula de inspiradura est cunetada a unu filtru, ch'impreat sustàntzias a base de carvone ativu tratadas oportunamente pro firtrare e fissare sos gassos deleados, in s'ìnteri chi sa bàrvula de espiradura ispellit s'àera respirada sena chi s'annapet su bisore.