Carruba

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Bae a: navigadura, chirca


Carruba
Illustration Ceratonia siliqua0.jpg
Classificatzione sientìfica
Rennu: Plantae
Divisione: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Òrdine: Fabales
Famìlia: Fabaceae
Sutafamília: Caesalpinioideae
Tribù: Caesalpinieae
Gènia: Ceratonia
Ispètzia: Ceratonia siliqua
Nomencladura binomiale
Ceratonia siliqua
L., 1753
Commons-logo.svg Abàida àteros documentos
a pitzu de Commons


Ceratonia siliqua

Sa carruba (Ceratonia Siliqua L.) est una àrvure chi s'agatat in sa zona de su Mediterraneu orientale e nord Africa, creschet alta meda. Cultivada dae s'antighidade po foraggiu po sos caddos e ateros animales. Su truncu deretu, iscortza de colore murru, fozas corriatas, non tantu mannas. Produet “bacelli a grappolo”, de 15-20 cm de longaria, birdes, chi diventant marrones cando sunt maduros, e cun semenes. Fiorit in beranu. Sos Arabos ant leadu su semene comente unidade de misura ( unu cuintu de grammu e l'ant giamadu karat) e dae inoghe benit "carato" usadu po indicare sa lega de oro).