Central Intelligence Agency

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Istemma de sa CIA
Cuarteri generale de sa CIA, in Langley, Virgìnia

Sa Central Intelligence Agency (Agèntzia de Informatziones Tzentrale), nodida cun sa sigla CIA, est un'agèntzia de ispionàgiu tzivile de su guvernu federale de sos Istados Unidos de Amèrica, chi faghet parte de s'United States Intelligence Community, chi esecutat is fainas suas a s'èsteru.

Cando fiat costituida, teniat sa funtzione de criare un'istrutura de istùdiu e anàlisi de sas informatziones chi pertocaiant sa polìtica èstera, a fatu su rolu e is funtziones si sunt evòlvidas e disvariadas; in antis chi in su 2004, durante sa presidèntzia de George W. Bush e a pustis de sos atentados de su 11 cabudanni 2001 e de s'inghitzu de sa Gherra contra su Terrorismu, èsseret aprovadu s'Intelligence Reform and Terrorism Prevention Act su diretore de sa CIA, foras de ghiare s'agèntzia, teniat su rolu de responsàbile de totu sos aparatos de intelligence de Istados Unidos. A pustis de sa promulgatzione de sa norma mentovada, mancari faghende raportu a su diretore de s'Intelligence Natzionale, s'agèntzia est acreschidu meda is funtziones e capatzidades suas, mescamente a pustis de sos atacos terrorìsticos de su 2001. In su 2013 su Washington Post at publicadu una cherta giornalìstica in sa cale s'aporriat ca in s'annu fiscale 2011 sa CIA gestiat su budget prus elevadu intre totu sas agèntzias de intelligence istadunidensas.[1][2]

In su cuadru de custa crèschida de is funtziones suas, sa CIA at ammanniadu su nùmeru de sas operatziones clandestinas, inclùidas is de tipu paramilitare, mentras s'Information Operations Center (IOC) at iscostiadu s'atentzione sua dae sas operatziones de anti-terrorismu, cara a operatziones chi de atacu de cyber-intelligence.[3] Mancari apat otentu resurtados positivos, comente a sa localizatzione e sa bochidura de Osama bin Laden (operatzione NEPTUNE SPEAR), sa CIA s'est mantzada de responsabilidades graes, ghiende programmas contierrados comente sas extraordinary rendition e impreende tècnicas de interrogatòriu de is mitzas fintzas a traessu de s'impreu de sa tortura. In prus sa CIA at atuadu isvariados interventos illegales in territòriu èsteru atos a favoressire sos interèssios de sos Istados Unidos, assassinende medas pessonàgios de importu comente su presidente de Burkina Faso, Thomas Sankara, e organizende intrusidas graes in sa polìtica de cantos àteros istados soberanos, comente in su casu de s'Operatzione Condor.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. ‘Black budget’ summary details U.S. spy network’s successes, failures and objectives, in washingtonpost.com.
  2. Preparing for the 21st Century: An Appraisal of U.S. Intelligence, in govinfo.gov.
  3. U.S. spy agencies mounted 231 offensive cyber-operations in 2011, documents show, in washingtonpost.com.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]