Clima

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Su clima est s'annantu de conditziones atmosfèricas chi caraterizant una regione. Segundu si si referit a su mundu, a una regione o a una localidade cuncreta si faeddat de clima globale, clima locale o microclima pare pare. Pro s'istùdiu de su clima si costumat analizare durante unu perìodu mìnimu de trinta annos sos elementos de su tempus: sa temperadura, s'umidade, sa pressione, sos bentos, sas trabentaduras, etz. B'at una serie de fatores chi podent influentzare in custos elementos: sa latitùdine geogràfica, s'artària de su logu o sa distàntzia chi lu separat de s'otzèanu o de su mare. Su clima diferèntziat de su tempus atmosfèricu, ca su tempus atmosfèricu descriet sas conditziones de pagu tempus de custas variàbiles in una regione determinada.

Latitùdine geogràfica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa latitùdine determinat su gradu de inclinatzione de sos rajos del Sol e sa diferèntzia de sa durada de sa die e sa note. Cantu prus diretamente intzidet sa radiatzione solare, prus si cagentat su terrinu.

Sas variatziones in latitùdine sunt causadas, difatis, pro s'inclinatzione de s'asse de giru de sa Terra. S'àngulu de intzidèntzia de sos rajos del Sol no est su matessi in istiu chi in ierru sentit càusa de sas diferèntzias istatzionales.

Una majore inclinatzione in sos rajos solares pròvocat chi custos depant rugrare majore cantidade de atmosfera atenuende·si prus chi si ant intzìdidu perpendicularmente. Dae s'àtera banda, a majore inclinatzione majore at a èssere su cumponente orizontale de s'intensidade de radiatzione. Faghende usu de simpres càrculos trigonomètricos si podet bìdere chi: I(intzidente) = I(totale) · cosθ.[1]

Artària[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'artària de su logu determinat sa temperadura e s'umidade. Si càrculat una falada a inghìriu 0,6 °C pro cada 100 metros chi s'ismànniet s'artura. Aici a sas terras artas faghet prus fritu chi a sos abbassamentos, francu in casos de inversione tèrmica. In prus, puru intro tzertos lìmites b'at un'acreschimentu de sa trabentadura a mesura chi s'aumentat s'artària e a sas montagnas proet prus chi a su paris. In carchi manera, pro su chi pertocat temperaduras artziare de artària est comente artziare in latitùdine.

Continentalidade[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa curtzesa de su mare influentzat in sas temperaduras e dat prus umidade. Sas abras chi si comintzant in sas regiones costerinas atenuant sa temperadura de sas diferentes istatziones. Aici, àera caente cando est ierru e àera frisca cando est istiu. Aici, sas zonas pròssimas a sa costera retzint s'influèntzia de su mare e tenent temperaduras prus masedas. In ierru faghet mancu fritu e in istiu de mancu calore chi in s'internu.

Un'arta continentalitat, in càmbiu, ponet s'atzentu sa mannària tèrmica. At a provocare ierros fritos e sicos e istios caentes e sicos.

Sa continentalitat est su resurtadu de s'artu calore ispetzìficu de s'abba, chi li permitet si mantènnere a temperaduras prus fritas in istiu e prus caentes in ierru. Su chi est su matessi chi nàrrere chi s'abba possedet una manna inèrztia tèrmica. Sas massas de abba duncas, sunt su prus importante agente moderadore de su clima. Est su bantzigamentu tèrmicu fitiana, a majore mannària tèrmica majore diferèntzia de temperaduras intre sa die e sa note.

Classificatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa classificatzione climàtica clàssica descriet sos climas de su mundu in funtzione de su règimene suo de temperaduras e de trabentadura. Faghende però una classificatzione de su totu simpre e relatada a unu usu pràticu (pro su conditzionamentu pro esempiu), sos climas podent èsser dividìdos in:

  • Clima fritu, cun temperaduras minimas de -25° C e fintzas a -40°C. In custu tipu de clima s'umidade relativa (RH in inglesu) est maseda.
  • Clima temperadu, cun temperaduras minimas de -15°C e massimas chi superant chene problemas sos +25°C. In custos climas s'umidade relativa est zeneralmente de su 20~80%. Est su casu de sos Paises cuntinentales influentzados dae su Mediterràneu.
  • Clima caente e àridu, minimas de -10°C e massimas chi podent lòmpere a +45°C. Climas de sos desertos comente in s'Africa de su Norte. Bentu e tempestas de arèna sunt normales.
  • Clima caente e ùmidu, ue sa temperadura mèdia est de 20°C ma s'umidade relativa arziat a su 80%.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. [1] , 978-1-4200-8532-7