Crosadas de su norte

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Rapresentatzione de su granduca Margiris de Lituània difendende sa fortilesa de Pilėnai contra s'òrdine Teutònicu

Is crosadas de su norte o crosadas bàlticas sunt istadas ispeditziones militares chi ant tentu logu in s'Edade Mèdia, esecutadas dae is tando rennos catòlicos de Isvètzia, Danimarca, dae is òrdines Teutònicos e dae is cavalleris Livònes, contra is pòpulos paganos de s'Europa norte-orientale chi biviant a cara de sa costera de su Bàlticu.

Custas crosadas fiant istadas promòvidas dae su paba Tzelestinu III in su 1193, ma is rennos germànicos e iscandìnavos aiant comintzadu giai in antis a mandare crosados pro ddos conchistare. Fiant duradas fintzas a primìtziu de su de 14 sèculos. Paris a is crosadas fatas a manu de Terra Santa, fintzas in custas gherras s'obietivu religiosu fiat istadu in presse discoidadu, in avantàgiu de sa territorializatzione de is òrdines militares chi ddas aiant cumbàtidas.

A s'agabbu de is cumbatos is pòpulos de Livònia, Latgàllia e Estònia fiant sutamìtidos. S'òrdine teutònicu aiat antimes balangiadu is terras chi aiant pèrdidu a fatu de èssere bogados de Terra Santa e aiant installadu una forma de istadu teocràticu.

Petzi is lituanos non si diant mai fàghere sutamìtere dae is teutònicos, mancari si fiant cristianizare a suta sa ghia de su granduca issoro, a fines de mèngius si fundere in s'Unione de polonesa-lituana, chi diat cristallizare s'oposidura a s'istadu Teutònicu. Is bividores de sa Samotìgia, regione de sa Lituània, comente chi siat non si diant cunvèrtere a su cristianèsimu fintzas a su de 15 sèculos.

Dae sa teocratzia de s'istadu Teutònicu diant antimes nàschere su ducadu de Prùssia, dae chi fiat nàschidu su Rennu de Prùssia.