Crutzadas de su norte

Artìculu in LSC

Rapresentatzione de su granduca Margiris de Lituània difendende sa fortilesa de Pilėnai contra s'òrdine Teutònicu

Is crutzadas de su norte o crutzadas bàlticas sunt istadas ispeditziones militares chi ant tentu logu in s'Edade Mèdia, esecutadas dae is tando rennos catòlicos de Isvètzia, Danimarca, dae is òrdines Teutònicos e dae is cadderis Livònes, contra is pòpulos paganos de s'Europa norte-orientale chi biviant a cara de sa costera de su Bàlticu.

Custas crosadas fiant istadas promòvidas dae su paba Tzelestinu III in su 1193, ma is rennos germànicos e iscandìnavos aiant comintzadu giai in antis a mandare crutzados pro ddos conchistare. Fiant duradas fintzas a primìtziu de su de 14 sèculos. Paris a is crutzadas fatas a manu de Terra Santa, fintzas in custas gherras s'obietivu religiosu fiat istadu in presse discoidadu, in avantàgiu de sa territorializatzione de is òrdines militares chi ddas aiant cumbàtidas.

A s'agabbu de is cumbatos is pòpulos de Livònia, Latgàllia e Estònia fiant sutamìtidos. S'òrdine teutònicu aiat antimes balangiadu is terras chi aiant pèrdidu a fatu de èssere bogados de Terra Santa e aiant installadu una forma de istadu teocràticu.

Petzi is lituanos non si diant mai fàghere sutamìtere dae is teutònicos, mancari si fiant cristianizare a suta sa ghia de su granduca issoro, a fines de mèngius si fundere in s'Unione de polonesa-lituana, chi diat cristallizare s'oposidura a s'istadu Teutònicu. Is bividores de sa Samotìgia, regione de sa Lituània, comente chi siat non si diant cunvèrtere a su cristianèsimu fintzas a su de 15 sèculos.

Dae sa teocratzia de s'istadu Teutònicu diant antimes nàschere su ducadu de Prùssia, dae chi fiat nàschidu su Rennu de Prùssia.