Cussorgia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Sa Cussòrgia est unu antigu istitutu, tipicu de sa Sardigna, a trassa de Adempriviu, unu deretu prus forti de is cussorgialis, a pitzus de unu territòriu de monti, chi nci bogat is atrus comunistas (is componentis de una comunidadi de una bidda).

A diferèntzia de is Ademriprìvius, chi fiant sceti una usàntzia de is comunistas de arregolli is frutus de is padentis e cassai is animalis arestis, su deretu de cussòrgia si tramandat de babbu in fillu e si cumpriat in su deretu de fai e possidiri sa barraca, de fai e possidiri is furriadroxus de su bestiàmini, de pasci in is filadas chi fiant parti de sa cussòrgia.

Medas cussorgialis si passant tali deretu cun atus notarilis e bantant, de ai otènniu "ab immemore" permissus de su Feudatàriu. Custu deretu s'est trasformau, in basi a leis precisas, siat in Gallura che in is biddas de Sìnnia, Maracalagonis e Burcei, giai po totus, in propriedadi perfeta (duncas trasmitiu de babbu in figiu), mancai sempri is Consillus Comunitativus apant arrebronau talis afeterius e imbudrugus po tutelai is interessus de usu ademprivili de totus is comunistas.