Depressione Manna

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Truma de gente in sa American Uninon Bank durante unu bank run a primìtziu de sa Depressione Manna

Sa Depressione Manna, narada fintzas Crisi de su 1929, est istada una crisi econòmica e finantziària grae chi at triuladu s'economia mundiale a sa fine de is annos '20 de su de 20 sèculos, cun rebàtida fortes fintzas durante is primos annos de is deghe annos a sighire. At tentu orìgine de contraditziones prètzisas a is chi aiant batidu a sa crisi econòmica de su 1873-1895 cun su cumintzu chi s'at tentu in is Istados Unidos cun sa crisi de su New York Stock Exchange (sa bursa de Wall Street) acontèssida su 24 santugaine 1929 (giòbia niedda), a chi aiat sighidu sa ruta definitiva (crack) de sa bursa balores de su 29 santugaine (martis nieddu) a pustis de annos de boom atzionàriu.

Is efetos de incuida fiant istados devastadores siat in is paisos industrializados siat in is esportadores de matèrias primas cun una mènguadura generalizada de sa dimanda e de sa produtzione; su cummèrtziu internatzionale fiat basciadu in manera consideràbile e cun issu is rèditos de is traballadores, su rèditu fiscale, is prètzios e is profetos; is tzitades majores de totu su mundu fiant istadas corfidas particularmente, prus che totu is chi basaiant s'economia issoro in s'indùstria grae; su setore edilìtziu at padèssidu unu arrestu repentinu in medas istados; is àreas agrìculas e rurales aiant sufridu meda in cunsighèntzia de una ruta de is prètzios intre su 40% e su 60%; is zonas mineràrias e forestales fiant istadas intre is prus corfidas a càusa de sa forte mèngua de sa dimanda e de sas reduidas alternativas de impreu de traballadores.