Discu fissu

Articulu in campidanesu

Unu discu fissu scobertu

Su discu fissu (o discu cídrinu/tèteru), in informàtica, est unu dispositivu de memòria de massa chi impreat discus mannièticus po arreguai datus e aplicatzionis.

Istòria

Su discu fissu dd'at imbentau s'IBM in su 1956 cun su 350 Disk Storage Unit. Su primu protòtipu fiat fatu de 50 discus cun diàmetru de 24" (unus 60cm) e podiat tenni 5MB de datus. Fiat mannu che unu frigorìferu e pesàt prus de 1t. In printzìpiu, su nòmini prus impreau fiat discu fissu. Is fueddus "discu cìdrinu" (hard disk) funt nàscius a pustis, po contraposizioni cun is discheddus (in ingresu floppy disk, discus moddis).

Descritzioni

Su discu fissu est fatu de pratus de imbìdriu o allumìniu cobertus de materiali ferromannièticu chi arròdiant a lestu, e de duas concutzas de ligidura po dònnia cara de dònnia discu chi sunt suspèndius a pagus nanòmetrus de su pillu de su discu, ligendi o scriendi is datus. Sa concutza dda pesat s'ària chi ndi movit s'arrodiamentu de su discu. Sa velocidadi de arrodiamentu est a su sòlitu 5.400, 7.200. 10.800 o 15.000 girus po minudu.

Organizatzioni fìsica de is datus

Is datus si memorizant in su discu sighendi unu schema de alocatzioni fìsica beni definiu. Su prus comunu est su Tzilindru-Concutza-Setori o TCS (connotu comenti CHS, de s'ìngresu Cylinder/Head/Sector). In custa strutura, is datus funt scritus a manera de tenni un indiritzu cun unu nùmeru po cadauna de is entidadis fìsicas chi sighint:

Strutura de su pillu de unu pratu:
A) Rasta
B) Setori geomètricu
C) Setori de una rasta
D) Cluster

Pratu

Su discu est fatu de pratus postus unu parallelu a s'àteru. Dònnia cara tenit unu nùmeru unìvocu.

Concutza

Asuba a dònnia cara de su pratu ddoi at una concutza de scritura/ligidura de is datus. Is concutzas si podint movi sceti totus in pari. Duncas, sa positzioni de dònnia concutza asuba a su pratu est sa pròpriu de totu is atras.

Rasta

Dònnia pratu est divìdiu in prus aneddus concèntricus, ca ddi nant rastas e funt numeraus.

Cluster

Grupu de setoris de rastas làcana a pari.

Tzilìndru

Su grupu de rastas cun sa pròpriu distàntzia de su centru de totu is pratus. Funt totu is rastas cun su matessi nùmeru, ma pratu diferenti.

Blocu

Su grupu de setoris in sa pròpriu positzioni in totu is pratus.

Custa strutura introdusit una geometria fìsica de su discu ca cunsistit in una sèrie de coordinadas TCS chi permitint de indiritzai in manera unìvoca dònnia blocu de datus in su discu.

Strutura de su setori

Su setori est s'unidadi prus pitica de sa formatatzioni de livellu bàsciu de su discu fissu (innoi seus chistionendi de formatatzioni fìsica e no de sa formatatzioni lògica ca pertocat sa creatzioni de tabellas de alocatzioni de is archìvius, ca dipendit de su sistema operativu e de su sistema de is archìvius impreau). Su setori no est unu logu buidu asuba a su discu, ma tenit una strutura ca assimbilat a custa:

<SIS><SIN><INTESTATZIONI><DATUS><AVERIGUU>

SIS est su Spàtziu Intra Setoris, una parti smannietizada ca serbit a sinnai s'inghitzu (o sa fini) de unu setori. SIN est unu preàmbulu ca serbit a sa sincronizatzioni de unu relògiu de sistema. S'intestatzioni cuntenit in informatzionis ca serbint a identificai su setori. A pustis, benint is datus e su AVERIGUU, chi cuntenit s'arresurtau de una funtzioni matemàtica carculada asuba a su blocu DATUS e serbit po averiguai chi custus siant lìgius chena faddinas.

Setori de aviu de su SO

Candu asuba a su discu est installau unu sistema operativu, su primu setori est su setori de aviu principali (connotu puru comenti Master Boot Record o MBR). Custu cuntenit is istrutzionis de aviu de su sistema operativu.

Interfàtzias

Ddoi at prus interfàtzias chi unu discu podit impreai po essi cullegau a s'elaboradori. Una de is primus a essi impreadas me is elaboradoris personalis est sa Seagate ST-506 de su 1980 chi impreàt duus cavus, teniat una velocidadi de 5 Mbit/s e fiat basada in sa Shugart Associates SA1000 e assimbillàt a sa de s'unidadi po is dischetus. A pustis ndi funt stètias indrodùsias àteras prus lestas.

(P)ATA/(E)IDE

S'interfàtzia ATA (Advanced Technology Attachment, cullegamentu a tecnologia avantzada) est stètia sa prus comuna fintzas a sa prima metadi de is annus 2000. Custa est connota puru comenti una de is versionis de su standard, IDE (Integrated Drive Electronics, eletrònica de discus integrada) o sa versioni a pustis, EIDE (Enhanced IDE, IDE ammellorau). A pustis de s'introdutzioni de un'interfàtzia noa, sa SATA (Serial ATA), a s'ATA ddi nant puru PATA (Parallel ATA).

Su cavu de connessioni intra su discu e su cuntrollori tenit 40 cuntatus e 40-80 condutoris, est a su sòlitu de colori murru e forma prana e podit tenni unu connetori in prus po giai sa possibilidadi de acapiai duas unidadis cun su pròpriu cavu. Candu si fait custu, is duas unidadis depint essi cunfiguradas, una comenti master (meri) e s'atra comenti slave (scrau). Sa cunfiguratzioni si podit fai a manu, cun s'impreu de unu pontixeddu (jumper), o in automàticu cun s'impreu de sa modalidadi cable select.

Sa velocidadi màssima de su standard PATA est de 133 MB/s.

Serial ATA

Evolutzioni de su standard PATA, est stètia introdùsia in su 2002 cun una velocidadi de 1,5 GB/s e at lòmpiu is 6 GB/s cun sa versioni 3.0.

Impreat unu cavu prus piticu cun sceti 7 cuntatus, de sòlitu de cabori arrùbiu. Una novidadi de custu standard est ca permitit su "collegamentu callenti" de is dispositivus. Custu bolit nai ca unu dispositivu podit essi collegau o scollegau candu su sistema est giai traballendi, cosa ca no est permìtia cun is interfàtzias prus bècias.

SCSI

Su SCSI (Small Computer System Interface, Interfàtzia pitica po sistemas de càrculu) est stètiu po meda tempus s'interfàtzia prus comuna po is discus de is elaboradoris prus mannus po impreu professionali e podiat essi impreada puru po àterus dispositivus, comenti is scanner. Custa interfàtzia permit de lompi a una velocidadi prus manna, fintzas a 640 MB/s e de acapiai prus dispositivus impari.

SAS

Serial Attached SCSI (SCSI cun cullegamentu seriali), est un'evolutzioni de su SCSI, cun velocidadi fintzas a 12 GB/s. Sa diferèntzia prus manna cun su SCSI clàssicu est chi est un'interfàtzia puntu-puntu. Duncas, sceti unu dispositivu podit essi collegau a su pròpriu cavu.

Bibliografia

• Andrew S. Tanenbaum, Todd Austin - Architettura dei calcolatori, un approccio strutturale, 6a ed. - ISBN 9788871929620