Eletrone
Artìculu in LSC
S'eletrone est una partighedda subatomica cun càrriga elètrica negativa chi si retenet èssere una partighedda elementare.[1]
Paris cun sos protones e a sos neutrones, est unu cumponente de s'àtomu e, cando chi contribuat a sa massa totale sua pro prus pagu de su 0,06%, nde caraterizat sensibilmente sa natura e nde determinat sas propiedades chìmicas: su ligàmine chìmicu covalente si forma a segus de sa redistribuzione de sa densidade eletrònica intre duos o prus àtomos.[2]
Sa majoria de sos eletrones presentes in s'universu est istada prodùida dae su Big Bang, ma podent èssere generados fintzas de su decadessimentu beta de sos isòtopos radioativos e in collisiones a arta energia, mentras podent èssere annichilados dae sa collisione cun sos positrones o surbidos in unu protzessu de nucleosìntesi istellare.
Su motu de s'eletrone gènerat unu campu magnèticu, mentras sa variatzione de s'energia sua e de s'atzelerada sua càusant s'emissione de fotones; est annotamala responsàbile de s'isfrutu de sa currentada elètrica e de su calore.
S'abbentu de s'eletrònica e su relativu isvilupu de s'informàtica ant fatu s'eletrone protagonista de s'isvilupu tecnològicu de su de binti sèculos. Sas propiedades suas sunt isfrutadas in aplicatziones disvariadas, comente a sos tubos a rajos catòdicos, sos microscòpios eletrònicos, sa radioterapia e su laser.
Notas
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ E. J. Eichten, M. E. Peskin, New Tests for Quark and Lepton Substructure, in Physical Review Letters, vol. 50, nº 11, 1983, pp. 811–814.
- ↑ Linus C. Pauling, The Nature of the Chemical Bond and the Structure of Molecules and Crystals: an introduction to modern structural chemistry, 3ª ed., 1960, ISBN 0-8014-0333-2.
Àteros progetos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Category:Electrons |