Emoglobina

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Flag of the Italian region Sardinia.svg
Articulu in LSC
Flag of the Italian region Sardinia.svg

Molècula de s'emoglobina

S'emoglobina est una proteina globulare cun istrutura cuaternària costituida de bator sub-unidades. Solùbile, de colore ruju, s'agatat in is glòbulos rujos de su sambene de is vertebrados, foras pro carchi pische de s'Antàrtide.

S'emoglobina est responsabile de sa ciùghida de s'ossìgenu moleculare de unu cumpartimentu a arta cuntzentrazione a is tèssidos chi nde tenent abisòngiu.

Onniunu de is bator glòbulos protèicos, naradu globina, ciùghet a intro una molècula de protoporfirina, chi coòrdinat unu jone de ferru in istadu de ossidatzione ferrosu (Fe²), chi s'agatat in posidura pagu a foras de su pranu de sa molècula. Sa protoporfirina ligada a su ferru pigat nòmine de Grupu Eme.

S'emoglobina (chi si ìnditat cun su sìmbulu Hb) est sintetizada a livellu de is pro-eritroblastos policromatòfilos (precursores de is eritrocitos) e sighit a abarrare in cuntetratzione artas in sa cèllula cumprida.

Mudas de orìgine genètica de s'istrutura primària de sa molècula, chi nde trastòcant sa funtzione, o de s'espressione chi nde trastocant sa cantidade in ròlliu, pigant nòmine de emoglobinopatias.