Femmina accabadora
logudoresa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
campidanesu · LSC · nugoresu
In Sardigna no si praticaiat "s'eutanasia". Custa fut cosa de sa "fèmina acabadora" chi procuraraiat sa morte a zente in agonia. Istudios aprofundidos ant agatadu in cùrias de diòtzesis sardas e archìvios, chi custa figura fut vera.
S'acabadora fut una fèmina chi giamada dae sos familiares de su malàidu terminale, lu bochiat faghinde-li finire sas suferèntzias suas. Un'atzione piadosa pro su moribundu, ma puru atzione netzessària a sa vida de sos parentes, e de piùs pro sas classes sotziales piùs pòberas; in "li stazzi" de sa Gallura e in biddigheddas lontanas dae su duttore dies medas a caddu, serviat a brivare su malàidu de tribulias longas e dolorosas. Sa fèmina acabadora arrivaiat a sa domo de su moribundu sempre de note, e a poi chi custa aiat fattu bessire sos familiares chi l'aiant giamada, intraiat in s'aposentu de sa morte; aberiat sa janna e su moribundu dae su lettu sou de agonia, 'idiat bintrende sa fèmina acabadora bestida de nieddu cun d'una munnedda tirada in altu pro si cuare sa cara, e cumprendiat chi sa suferentzia sua fut acanta a finire. Sa femina bochiat su malàidu cun d'unu cuscinu o li daiat unu colpu de matzola faghinde-lu morrere. S'acabadora si ch'andat a sa cua comente chi eperat fatu una "missione" e sos familiares de su malàidu pro su servìtziu fatu a su parente issoro li ofriant produtos de sa terra. Guasi sempre su colpu lu daiat in fronte (in conca) e dae inoghe fortzis sa paraula "acabadora", dae s'ispagnolu acabar, finire, chi cheret nàrrere "dare in conca".
Sa matzola fut una ispècie de fuste fatu aposta e chi si podet bìere in su "Museo Etnografico Gallura". Est unu ratu de ozastru longu 40 cèntimetros e largu 20, cun d'unu mànigu chi permitit de lu manizare in manera segura e pretzisa. Sa matzola chi est in su Museu Etnografico Gallura, l'ant agatada in su 1981: s'acabadora l'aiat cuada in d'unu muru ruzu afaca a unu coile betzu chi una 'olta fut domo sua.