Gùspini

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 39°32′23.85″N 8°37′36.02″E / 39.539959°N 8.626671°E39.539959; 8.626671

Custu artìculu est iscritu in sa grafia Provintzia de Casteddu-Istemma.pngcampidanesaProvintzia de Casteddu-Istemma.png. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

WikiAiutare.pngCustu artìculu non sighit sas regulas: agiuda a lu megiorare sighende su istile de Wikipedia.


Gùspini (13.000 bividoris) est sa de duus bidda po nùmeru de bividoris de sa provìntzia de su Campidanu de Mesu. In is annus '90, ant serrau is minieras, ca fiant sa richesa de sa bidda, e po cussu sa bidda at importau genti de totu su Campidanu de Mesu. Su sìndigu est Giuseppe De Fanti.

Tenit tres crèsias distribuias in totu sa bidda: santu Niccobau (sa printzipali posta in su centru stòricu sostituida a sa crèsia de Santu Pisandulu acanta de su Montigranaticu), santu Giuanni Bosco mei is Boinargius (parti noba de su centru abitau che fiat utilizada po s'allevamentu de bois), e santu Piu X (a sa parti de sa mitza de Santa Maria). Sa festa printzipali de sa bidda est "Sa festa manna" o "Sa festa de s'Assunta", celebrada in Austu. Custa festa tenit arrexinis in su tempu passau risalenti a sa costrutzioni de sa crèsia secundària in sa parrochiali de Santa Maria Assunta in pagu prus o mancu su 1100-1200. Duranti s'annu ddoi funt generalmenti atras festas minoris: santu Isidoru (cun sa crèsia de sartu acanta de sa zona industriali cabendi a Terraba), santu Iroxi (cun sa crèsia de sartu andendi a Gonnos), santu Pedru (a sa crèsia de santu Giuanni Bosco).

Sa parrochiali tenit un òrganu de su 1700 costau meda francus po is dimensionis de sa bidda in cussu periudu (pagu prus o mancu 2000 cristianus); e tenit is sembiantzas de un armadiu, e tenit una tastiera e una dexina de registrus, e est pintau cun composizionis frorialis semplicis birdis e grogas cun is contornus nigheddus.

In su mesu de sa bidda ddoi est unu montigru tzerriadu "su Cuccuru e'Zeppara", artu pagu prus o mancu 150 metrus e sa perda chi da compoinit est bècia de 3 millionis de annus.

De importanti interessi stòricu est sa miniera de Montibecciu, pratzida cun su Cantieri de Levanti, abì in passau si scèberaiat su minerali, e cun su centru abitau de feti 100 cristianus, ma ca prima ospitada meda prus genti ca traballaiat in sa miniera. Totu is atras minieras funt distribuidas in totu su terrenu arburesu e guspinesu fintzas a sa costa arburesa.