Gherras de s'Òpiu
Gherras de s'Òpiu | |
---|---|
Batalla navale in sa Prima Gherra de s'Òpiu | |
Pintura de sa Segunda Gherra de s'Òpiu | |
Data | 1839-1842 e 1856-1860 |
Logu | Tzina |
Càusas | Contrabandu de òpiu |
Resultadu e cunseguèntzias | Vitòria de Regnu Unidu, Frantza e Rùssia, istèrrida de is Tratados de Nanchinu e de Tientsin |
Is gherras de s'Òpiu (in tzinesu traditzionale, 鴉片戰爭; in tzinesu simplificadu, 鸦片战争; pinyin, Yāpiàn Zhànzhēng) o fintzas gherras anglo-tzinesas fiant istadas duos cunflitos bèllicos acontèssidos in su sèculu XIX intre is impèrios tzinesu e britànnicu. Sa prima gherra fiat durada dae su 1839 a su 1842. Sa segunda, in sa cale sa Frantza si fiat posta impare cun is britànnicos,[1] fiat isciopada in su 1856 e fiat durada fintzas a su 1860. Is càusas fiant istadas is interessos cummertziales chi aiant criadu su contrabandu britànnicu de òpiu in Ìndia e in Tzina e is isfortzos de su guvernu tzinesu pro impònnere is leges suas a custu cummèrtziu.
Sa derrota tzinesa in is duas gherras aiat fortzadu su guvernu a baliare su cummèrtziu de òpiu. Is britànnicos diant custrìnghere is tzinesos a firmare is Tratados Disuguales, aberende portos vàrios pro su cummèrtziu foràniu e si fiant fatos tzèdere Hong Kong (peri su Tratadu de Nanchinu). Su Portugallu aiat sighidu is britànnicos, fortzende tèrmines de intercàmbiu disuguales cun sa Tzina e s'ammanniamentu de Macau, suta domìniu portughesu dae su sèculu XVI.
Su fatu aiat contribuidu a sa Rebellia Taiping a metade sèculu XIX, e a sa Rebellia de is Bòxeres a cumintzu de su XX, aici comente a sa ruta de sa Dinastia Qing in 1912. Puru aiat acabadu cun su relativu isulamentu tzinesu respetu a s'Otzidente.[2][3]
Riferimentos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ (ES) Guerras del Opio, in enciclopediadehistoria.com.
- ↑ (EN) A Short History of the Opium Wars, in druglibrary.org.
- ↑ (EN) Opium Wars, in britannica.com.
Àteros progetos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Gherras de s'Òpiu |