Igiene
S'igiene (de su gregu γιεινός "sanu, saludare, curativu"; mentovadu in s'invocatzione de su giuramentu de Ipòcrate) est su ramu de sa meighina chi tràidat sas interatziones intrae s'ambiente e sa salude umana. Elàborat critèrios, bisòngios e medidas chi pertocant s'istadu ambientale e su cumportamentu individuale e colletivu.
Fines: preventzione primàrgia in contu de evitare de gherrare maladias e las transire, promovende su benèssere e s'atòliu de su corpus umanu.
Medidas igiènicas
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]In sos istados modernos, sas medidas igiènicas chi ant creschidu in manera notèvole sa durada mèdia de sa vida umana sunt istadas s'organizatzione e sa legiferatzione susu:
- rifornimentu de abba potàbile,
- faghere canàles,
- eliminatzione de s'arga,
- fainas de fàbricu de abitados e de caminos asfaltados,
- balores lìmite pro s'incuinamentu atmosfèricu e s'incuinamentu acùsticu,
- allevamentu de bestiame e tenta de animales domèsticos,
- cummèrtziu de alimentares,
- normas de traballu,
- politzia mortuaria
- etc.
Cuntzetos de igiene e salude
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]S'igiene est una sièntzia chi s'òcupat de sa salude, issa tenet comente a obietivu su mantenimentu, su potentziamentu e sa promotzione de sa salude de su sìngulu indivìduu e de sa colletividade. S'igiene faghet parte de sas sièntzias mèdicas e est una branca de sa meighina. Sa salude est una cunditzione dinàmica, chi dipendet dae sa capatzidade de s'indivìduu de si agatare in paghe in su raportu chi issu realizat cun s'ambiente, de su cale est parte integrante. Pro s'èssere umanu s'ambiente no est solu su logu fìsicu in cale bias, no est solu s'ambiente naturale, ma fintzas su cuntestu sotziale, s'ammenta de raportos chi issu realizat cun sos suos prètzisos chi l'inghìriant: duncas s'indivìduu si mantenet in salude si realizat un'armònicu, echilibradu cuntestu in cale est insertadu; tando potzamus afirmare chi: Sa salude est un'istadu de benèssere fìsicu, psìchicu e sotziale cunsighente a su bonu funtzionamentu de s'organismu e de totus sas alas suas, e dipendet de un'armònicu echilibradu raportu de s'indivìduu cun s'ambiente naturale suo e sotziale.
Igiene in àmbitu mèdicu
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Riguardu a su campu de traballu mèdicu, a pustis de sos tempos de Semmelweis, s'igiene cunsistet in sa defensa dae possìbiles germes patògenos, atuàbile cun medidas de disinfetzione, sterilizatzione e eliminatzione de refudos ispetziales pro evitare infetziones. S'igiene clìnica est prevalentemente orientada cara a sa defensa de sos germes patògenos agatàbiles in sos ispidales. Sos relativos batèrios sunt s'ispissu erèntzias resistentes a belle totus sos antibiòticos. Custu a càusa de su continu impreu issoro in sos ispidales e de s'abusu chi nde faghet sa populatzione. A tale riguardu carchi chirca at evidentziadu comente a sa curreta cambiada de àera garantat unu mègius igiene.[1]