Impèria

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 43°53′11.28″N 8°01′46.75″E / 43.886467°N 8.029653°E43.886467; 8.029653

Impèria
Posidura in sa provìntzia

Impèria est una comuna italiana grobale de 42.325 abitadores de sa Ligùria, cabitale de sa provìntzia a su matessi nùmene; posta in sa costera ponentesa, est nàschida in su 1923 dae s'agrustamentu amministrativu de Oneglia e Porto Maurizio (logalidades respetivamente a manu manca e dereta de su traìnu Impero), paris cun àteras comunas prus minoras (a ischire, Borgo Sant'Agata, Caramagna Ligure, Castelvecchio di Santa Maria Maggiore, Costa d'Oneglia, Moltedo, Montegrazie, Piani, Poggi e Torrazza); sa sea comunale non s'agatat in perunu de sos trighinzos chi formant Impèria (pro custa resone est chistione de comuna grobale), si nono chi est situada a longu de sa bia Aureliana, pagu prus o mancu a mesu caminu intre Oneglia e Porto Maurizio, dende in custa manera a sa comuna sa peculiaridade de tenner su tzentru suo in s'oru de sas duas logalidades prus mannas chi lu cumponint.

Impèria in sese contat cun unos 43.000 abitadores, peroe s'arzola urbana intrea, chi cumprendet su Gurfu dianese e un'internu terrencu bastu urbanizadu, nde tenet a inghìriu de 70.000, rennende-la de fatu s'agrustadorzu prus pobuladu de sa provìntzia a pustis de Santu Remu e su prus istèrridu.

Istorigamente, su trighinzu de Oneglia est su chi s'intregat a s'indùstria alimentària (mescamente ozu e macarrones), cando chi su de Porto Maurizio si cunsagrat in manera predominadora a sa pisca e a su turismu; prus reghentemente, sa bidda s'est recumbèrtida a intro de s'indùstria de sos servìtzios.

Su dialetu de Impèria, naturarmente, est de casta liguriana, cun bariantes lèvias, peroe seràbiles, de terminolozia e pronùntzia intre Porto Maurizio, a sa faeddada prus tradissionale, e Oneglia, in ue sa dominadura peemontesa segulare at dassadu istiga finas in su tratu e in su faeddàriu. Moende cun sos annos sessanta de su sègulu coladu, cun s'ispainonzu de s'immigradura interna (mescamente dae su suddu de s'Itàlia), s'impreu de su dialetu a sa prima s'est “iscafeinadu” cun medas tèrmines italianos, e a pustis s'est minimadu artamente, abarrende allacanadu in bidda intre sa pobuladura prus manna de tempus. Belle gasi, sighit a esser impreadu in sos trighinzos minores, in ue sas tradissiones de su tempus coladu sunt prus bias.