Intzidente abiàtigu in s'Iscàrrafachelos Pirelli

Custu artìculu est iscritu in sa grafia logudoresa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · LSC · nugoresu

S'intzidente abiàtigu in s'Iscàrrafachelos Pirelli fiat istadu unu disacatu abiàtigu acontèssidu in Milanu su 18 de abrile de 2.002, addaghi un'aparèchiu minore de turismu si fiat tzacarradu contra a s'Iscàrrafachelos Pirelli. Su contu fiat istadu de tres mortos e unos 70 fertos.

Manera de acontèssida

Su 18 de abrile de 2.002, Luigi Fasulo, unu pilotu italianu de 67 annos cun naturalizadura isvìtzera, fiat decolladu a bordu de unu Rockwell Commander 112TC HB-NCX dae s'abioportu de Locarnu a sas chimbe e cuartu de merie cun destinu a Milanu Linate, in ue diat aer dèvidu realizare unu trànsitu pro ghirare a pustis a Locarnu a sas ses e cuartu. Su pranu de bolu prebidiat duas rotas possìbiles: Locarnu-Saronno-Turre de sa Telecom de Rozzano-Rogoredo-Linate, o puru Locarnu-Lagu Mazore-Baresu-Milanu Linate.

A inghìriu de sas 5:35, Fasulo aiat pèdidu a sa turre de cuntrollu de Linate s'autorizadura pro aterrare a sa pista 36R, dimanda chi l'est denegada pro probremas de tràfigu. A sas 5:42; in s'ìnteri chi fiat realizende unu mantenimentu de isetu in antis de s'aterrazu, Fasulo aiat comunicadu, a sa prima a sa turre de cuntrollu de Locarnu e a pustis a sa de Linate, sa presèntzia de un'anomalia in su carritu. Sa turre de cuntrollu de Milanu aiat cumandadu a Fasulo de tzirculare in s'aneddu de isetu Ata, unu cursàriu abiàtigu a forma de ellissa chi s'isvilupat a longu de sa periferia de sa tzitade.

Fasulo, chi cun probabilidade fiat realizende su cuntrollu de sos diferentes mandos (lughes pilotu de su carritu, mandu manuale de abertura de azutòriu, fusìbiles de su sistema elètrigu), non si fiat abizadu chi si fiat faddidu de rota e, in logu de s'aderetare a su tzircuitu de isetu, fiat andadu chirru a s'iscàrrafachelos Pirelli. In s'ùrtimu arrogu de sa rota, su pilotu teniat su sole in sa cara, su chi podet aer cuntribuìdu a li cuare s'iscàrrafachelos.

Unos cantos testimonzos aiant decraradu chi aiant bidu s'aparèchiu ammiende una birada cun su motore in sa belotzidade màssima, peroe oramài fiat demasiadu a tardu pro evitare s'ostàgulu. A sas 5:46, s'Aero Commander de Fasulo si fiat tzacarradu contra a sa de 26 prantas de s'iscàrrafachelos Pirelli, ispossiende immediatamente unu fogu bastu chi diat esser istadu istudadu petzi a pustis de argunas oras.

Bìtimas

In s'intzidente, in prus de Luigi Fasulo chi s'agataiat a bordu de s'aparèchiu a sa sola, aiant pèrdidu sa bida Anna Maria Rapetti e Alessandra Santonocito, duas impreadas de sa Rezione Lombardia chi s'agataiant in sa pranta a ue s'est tzacarradu s'aparèchiu. Addae de custu, b'aiat àpidu unos 70 fertos.

Incherta

Pustis iscrùdida s'ipòtesis de s'atentadu dae sos inchertadores, suzerida dae sos eventos tràzigos de s'11 de cabudanni de 2001 in Amèriga, in unu primu mamentu fiant istadas manifestadas unas cantas cunzeturas, intre sas cales s'iscontzadura tènniga e su suitzìdiu. A s'agabu de su 2.002, in sa relata de incherta a pitzos de s'intzidente, s'ANSB (Azentzia Nassionale pro sa Seguràntzia de su Bolu) aiat craridu chi sa causa probàbile èsseret a buscare in s'incapatzidade de su pilotu de regher in manera adeguada sa cunduta de sa fase finale de su bolu in sa presèntzia de probremas tènnigas, operativas e ambientales. Su resurtadu de s'incherta aiat dassadu dudas in una parte cussideràbile de s'opinione pùbriga, parende pagu probàbile chi s'aparèchiu si siat agatadu pro casualidade in su tzentru de Milanu, a 100 metros ebia dae su solu, e chi nche siat fertu in modu intzidentale contra a un'iscàrrafachelos.

Memoriale

Atuarmente, sa de 26 prantas de s'Iscàrrafachelos Pirelli istranzat unu memoriale in amentu de sas bìtimas.