Iscoberta de sas Amèricas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Is 4 viàgios de Cristolu Columbu

Su trèmene iscoberta de sas Amèricas s'impitat pro si refèrrere a su primu arribu documentadu de europeos a Amèrica cun cunsighèntzias istòricas mannas. No est istadu su primu arribu de europeos, ca b'ant inditos chi a sa fine de su de 10 sèculos, sos vichingos fiant arribados a s'atuale Canada e fortzis a sos atuales Istados Unidos. Difatis, s'atribuit a Erik su Ruju s'iscoberta de Vinland, su 9 de santugaine de s'annu 1000. Est istadu su primu europeu chi apat cracadu sa terra de Amèrica. Noantimes, sa visita sua no aiat tentu efetos importantes in s'istòria posteriore de su continente. In su de 15 sèculos, su trèmene iscoberta fiat sinònimu de cristianizatzione. Pro sas resones anteriores, si narat iscoberta de sas Amèricas a s'arribu de sos ispagnolos cumandados dae Cristolu Columbu a un'ìsula de su mare Caraìbicu.

Columbu at cumintzadu unu viàgiu a manu de sas Ìndias sighende unu caminu nou passende pro s'ovest de su continente, unu caminu faddidu chi l'aiat fatu imbàtere a Amèrica su 12 de santugaine de su 1492. A primìtziu, Columbu aiat crètidu de èssere arribadu a un'artzipèlagu de s'Ìndia, a su puntu chi non si fiat acatadu ca sas terras in ue acabaiat de pònnere sos pees fiant unu continente nou. In su 1504, Amerigo Vespucci, in una publicatzione narada Novus Mundus, est istadu su primu a isplicare apertamente chi si trataiat de unu mundu nou: custa iscoberta noa at tentu efetu mannu e èsitu in totue de Europa. Su cartògrafu Waldseemueller si fiat pretzipitadu acreditende Vespucci che s'iscoberridore de unu continente e aiat propostu su nùmene de Amèrica partende dae Amerigo. In editziones posteriores de sa Cosmografia sua, Waldseemueller aiat cambiadu de opinione, ma su nùmene giai aiat tentu fortuna.

Est pretzìsu tènnere in contu chi su cuntzetu de iscoberta de Amèrica petzi tenet sentidu dae una prospetiva eurotzèntrica, giai ca su continente americanu fiat populadu dae millis de annos (unos trinta, casi). In prus, comente s'est naradu subra, b'ant evidèntzias istòricas chi navigadores vichingos giai fiant arribados a Amèrica in s'edade mèdia. Comente chi siat, est tzertu chi su biàgiu de Columbu aiat istabilidu unu vìnculu definitivu intre Europa e Amèrica, chi at cumportadu sa conchista e colonizatzione de su Mundu Nou pro parte de sas potèntzias europeas in sos sèculos a pustis.