Iscritura automàtiga

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

S'iscritura automàtiga est su protzessu de iscritura de fràsias chi no arribant dae su pessamentu cussiente de s'iscritore. Podet acontesser in istadu de transa, o puru in manera cussiente, peroe sena sa sièntzia de su chi s'est iscriende. Est istada impreada a bias in s'anàlisis sìchiga comente istrumentu possìbile pro bogare a campu cunfritos issientes. Est unu de sos istrumentos prus importantes de sa tènniga de iscritura surrealista.

A bandas de sos casos de fraude, s'iscritura automàtiga acontessit fitianu in bona fide totale: sos sicòlogos l'intèrpretant comente su resurtadu de sos gasi narados automatismos, cumportamentos ghiados dae assotziaduras issientes (efetu ideomotòriu).

In sa parasicolozia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Cunforme a sa parasicolozia, custu fenòmenu diat poder permiter de intrare in cuntatu no petzi cun sos istimados pròpios zai obitados, si nono finas cun pessonazos famados de s'istòria e foras male cun iscunnotos, no petzi a su suzetu, si nono a totus. Sende gasi, no esistint proas sientìfigas chi s'iscritura automàtiga comùnichet àteras informaduras in prus de sas cuntentas in sa mente de sa pessone chi est iscriende.

Su tèrmine “iscritura automàtiga” fiat istadu impreadu pro sa prima bia in su 1.861 dae Allan Kardec, cussideradu su babu de s'ispiritismu frantzesu, chi l'abaliaiat comente su mèdiu prus sintzillu e prus cumpretu pro poder istabilire relassiones cun sos ispìritos. In s'ispiritismu s'impreant finas sas ispressuras “iscritura mediàniga” o “iscritura ispirìtiga”. In su 1.934, Gino Trespoli aiat definidu su fenòmenu comente “sicografia”, cumprendende finas sa capatzitade presùmida de unu sensitivu de infruentziare sa matèria fotosensìbile de una pàzina fotogràfiga, imprimende-bi un'imàzine de un'issena pessada.

Addae de s'ispiritismu, s'iscritura automàtiga est pratigada finas in sa New Age: cunforme a sos partisanos suos, peri custa casta de iscritura si podet devenner “canales” (in ingresu “channeler”) e comunicare cun sas divinidades, sos ispìritos de sa natura, sos obitados, entidades murtipessonales, foraterresos e s'issiente zenerale.

In s'anàlisis sìchiga[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Cun Sigmund Freud, s'iscritura automàtiga est cussiderada s'ispressura de su sutaissiente, chi podiat bogare a campu cunfritos sicolòzigos no resortos o traumatismos de sa pitzinnia.

S'iscritura automàtiga est impreada dae unos cantos analistas sìchigos comente istrumentu pro atzeder fazirmente a sas memòrias reprìmidas, peroe sa fiabilidade de custa tènniga terapèutiga est meda cuntierrada.

In sa literadura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'iscritura automàtiga est istada impreada de metodolozia artìstigu-literària dae unas cantas currentes literàrias, in particulare dae su surrealismu chi, referende-si pretzisamente a s'anàlisis sìchiga, cheriat minimare onzi interponidura tzensurale de tipu rassionalista intre s'artista e sa creatividade ch'imbrotat dae su sutaissiente.