Licàntropu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Immazine de unu licàntropu

Su licàntropu (dae su gregu λύκος lýkos, “lubu”, e ἄνθρωπος ànthropos, “òmine”), naradu finas òmine lubu o lubu ritzu, est una de sas creaduras mostruosas de sa mitolozia e de su forcrore, posteriormente devènnidas tìpigas de sa literadura de s'orrore e de su tzine de s'orrore.

Cunforme a sa paristòria, su licàntropu est un'esser umanu cundennadu dae una maledissione a si mudare in una bèstia ferotzas cun onzi prenilùniu: sa forma de sa cale si contat prus fitianu est sa de su lupu, peroe in unas cantas curturas prebalessent s'ursu, su boe o su gatu agreste. In sa narrativa e in sa tzinematografia de s'orrore sunt istados annantos àteros elementos chi fartaiant in sa tradissione pobulare, comente su fatu chi lu si podat ochier petzi impreende un'arma de prata, o puru chi su licàntropu trasmitat sa cundissione sua a un'àteru èssere umanu a pustis de lu mosser. Argunas pessones creiant chi, ochiende su lubu in antis de sa prima mudadura, tzelaret sa maledissione.

In prus de custu, est importante a remarcare chi sos tèrmines lubu ritzu e licàntropu non sunt semper sinònimos: difatis, in sas paristòrias pobulares su lubu ritzu a bias est sintzillamente unu lubu mannu cun avesos antropòfagos, a su cale podet esser assotziada o nono una natura mostruosa. Addae de custu, in su casu de su lupu ritzu comente mudaformas, si podet diferentziare su lubu ritzu, chi si mudat contra a sa boluntade sua, dae su licàntropu, chi si podet mudare onzi bia chi lu disizet e sena perder s'assentu (sa cumponidora umana).

In sa literatura mèdiga e sichiàtriga, peri su tèrmine “licantropia” est istada descrita una sìndrome istèriga chi diat aer còrfidu sas pessones, faghende chi learent posturas de lubu in tempus de cundissiones particulares (comente sas notes de luna prena). In modu anàlogu, unu “licàntropu” fiat sintzillamente una pessone afetada dae custu istrobu. In tempos reghentes, s'esistèntzia de s'istrobu naradu est istada cussiderada rara a beru o foras male chistionada dae sa sichiatria etotu.