Limbàgiu de gènere

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Cartellu chi dimandat "Documentos pro totus e totas" durante un'ocupatzione de persones immigradas e acuiladas in su 2018 in Bartzellona

Su limbàgiu de gènere, limbàgiu inclusivu o limbàgiu non sessista est unu limbàgiu chi chircat de evitare un'inclinatzione chi calicunu pensat chi bi siet in su limbàgiu fache a unu sessu o gènere sotziale determinadu. In catalanu, pro esèmpiu, si mentovat s'impreu de sustantivos chi non sunt ispetzìficos de unu gènere pro si refèrrere a ruolos o professiones, aici comente evitare is pronùmenes "issu" e "issos" pro si refèrrere a persones de gènere disconnotu o non pretzisadu. Si costumant puru a utilizare nùmenes genèricos comente a "persones" o "gente".

Su limbàgiu de gènere in generale naschet dae sa confusione intre su gènere grammaticale e su sessu de is persones e cumprendet una sèrie de disciplinas chi chircant is efetos, teòricos, de su sessismu e s'androtzentrismu in su limbàgiu. S'istùdiu de su limbàgiu sessista est parallelu a su de su limbàgiu de gènere e pertocat a s'àmbitu de sa filosofia, sa sotziologia de su limbàgiu, s'antropologia linguìstica, sa sotziolinguìstica o s'etnografia de sa comunicatzione.

Su limbàgiu de gènere si ponet contra a is chi calicunu pensat diant dèpere èssere is impreos androtzèntricos de su limbàgiu, chi diant dèpere tirare a cuare sa presèntzia o s'atuamentu de is fèminas; a is impreos sessistas, is chi diant dèpere sutavalutare o cuare unu de is duos sessos.[1] Tocat a distacare in ogni manera chi no est sa limba per se chi diat dèpere èssere sessista, ma masaprestu s'impreu chi si nde faghet.

Risorsas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is risorsas prus importantes de limbàgiu de gènere si resument in tres blocos: formas genèricas, formas dòpias e formas cuncretas.[2]

Formas genèricas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is formas genèricas sunt una risorsa inclusiva, est a nàrrere, chi includet totu e duos is sessos. Custa risorsa diat dèpere tènnere s'avantàgiu de permìtere de evitare is marcas de gènere grammaticale in s'istesura de testos amministrativos e duncas s'ispetzificatzione de su sessu. Pro esèmpiu:

  • si podent impreare faeddos colletivos, de genia personale, corpus, mollu, etz: su corpus de ausiliares tècnicos imbetzes de is ausiliares tècnicos; sa comunidade sientìfica imbetzes de is iscientziados;
  • pro mentovare is professiones, mansiones e càrrigos, si podet numenare s'organismu imbetzes de sa persone: su ministeru fiscale imbetzes de is fiscales;
  • si podent impreare is faeddos persona e parte: is persones incarrigadas dae sa vigilàntzia imbetzes de is incarrigados dae sa vigilàntzia; sa parte interessada imbetzes de is interessados;
  • si podent impreare espressiones chi non tèngiant unu referente personale, comente pro esèmpiu su tratamentu de bois: Bos amus a avisare si abarrant pratzas lìberas imbetzes de Los/las amus a avisare si abarrant pratzas lìberas.
  • Esèmpios:
Imbetzes de... Si diat pòdere impreare...
is benefitziàrios is persones benefitziàrias
is interessados is persones interessadas
is corpidos is persones corpidas
is alunnos s'istudiantina
is professores su corpus dotzente
is traballadores su personale
is òmines is persones, is èsseres umanos

Formas dòpias[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is formas dòpias sunt una risorsa pro sa visibilidade e cunsistet in sa ripetitzione de nùmenes e/o agetivos in totu e is duos gèneres grammaticales. Custa risorsa permitet de donare visibilidade a is fèminas in is riferimentos genèricos a professiones, ufìtzios, càrrigos o funtziones. Pro esèmpiu:

Amus imbiadu unu messàgiu informativu a is funtzionàrios e funtzionàrias de su Dipartimentu de Cultura. Custu messàgiu s'indiritzat a s'ingegneri o ingegnera chi s'incàrrigat de su progetu.

Tocat a tènnere in contu, però, chi si depet dare sa prioridade a risorsas chi non cumportant s'impreu de formas dòpias e ddas limitare a is casos in chi si chèrgiant fàghere visìbiles is fèminas. Est mescamente ùtile in is testos in ue non si podent impreare formas genèricas o ispersonalizadas.

Formas cuncretas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is formas cuncretas sunt una risorsa de visibilidade chi cunsistet in s'adatamentu de sa leca a su gènere chi currispondet cando unu testu faghet riferimentu a una persone determinada o a unu grupu de persones de su pròpiu sessu. Pro esèmpiu, in unu cartellu de un'ufìtziu, imbetzes de "Laura Sanna, assessore" amus a iscrìere "Laura Sanna, assessora". E si nos indiritzamus a is giogadoras de un'iscuadra de pallone feminile, pro esèmpiu, amus a impreare sa fòrmula de saludu "Istimadas" e no "Istimados".

Pro aplicare risorsas pro un'impreu de custa genia de limbàgiu, si depet pònnere in contu sa genia de testu, sa finalidade e a chie est destinadu. S'anàlisi de custos fatores at a determinare sa risorsa prus cunformada in cada casu. Tocat a cunsiderare sa coerèntzia comente a su totunu de solutziones adatas in cada casu in unu testu. A sa fine, su testu chi nde risultat depet mantènnere sa naturalesa, sa legibilidade e sa craresa in sa comunicatzione.

Àteras risorsas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In carchi casu, est prus ùtile istèrrere su testu de un'àtera manera pro non rùere in unu limbàgiu genderizadu ma in s'interi tènnere unu resurtadu prus naturale. Si nde faghet carchi esèmpiu in fatu:

Imbetzes de... Si diat pòdere impreare...
Sa persone chi dimandat Chie dimandat
Si seis interessados in Si tenides interessu in
Benebènnidos a Bos damus sa benebènnida a

Sa chistione de sos sinnos gràficos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In carchi casu b'ant àpidu fintzas propostas ligadas a s'impreu de caràteres gràficos, che a asteriscos, puntigheddos, tratigheddos e àteru, pro fàghere in manera de non fàghere cumprèndere su gènere (es. dae "is interessados" a "is interessad*s"), chi però, pro more de sa mancàntzia de naturalidade e de una currispondèntzia cun su limbàgiu orale, non sunt istados impreados dae sas istitutziones chi ant isseberadu de creare lìnias de ghia ispetzìficas a pitzu de custa chistione, che a cussas catalanas.[1][2][3]

Arresonos e crìticas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is racumandatziones grammaticales de is difensores de su limbàgiu inclusivu sunt sugetas a crìticas medas. Is racumandatziones chi s'istesiant dae is règulas traditzionales sunt cuntestadas a forte dae persones e istitutziones chi las bident che a un'atacu a sa calidade de sa limba. Segundu is oposidores, in paris cun su non respetare sos istandards de iscritura, produent frases malas a agradèssere, difìtziles de lèghere, privas de fluididades e prenas de ridondàntzias (repitende su femininu a pustis de unu masculinu de balore nèutru). Annotamala, carchi de custas racumandatziones riguardant sa limba iscrita ebbia, dae chi non podet èssere pronuntziada in sa pràtica, reduende in manera resoluta su riellu issoro pro s'impreu orale. Infines, sa crìtica riguardat sa balidesa de s'ipòtesi chi sa limba o sa grammàtica diant èssere discriminatòrias, che a pro Bertilo Wennergren, autore de Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko (PMEG), in su capìtulu "Gènere lessicale de sos nùmenes" de custu matessi ditzionàriu / "No est sa limba matessi a èssere discriminatòria, ma si de su casu is faeddadores suos" (PMEG[4] - § 4.3).

In prus, in is limbas romàngias, custa genia de limbàgiu non tenet su matessi ruolu chi tenet in limbas che a s'inglesu, in ue custa genia de arresonu est nàschida, bidende chi is ogetos e sos ruolos sunt genderizados sena chi bi siet, a s'ispissu, perunu raportu intre custa cosa e sos gèneres umanos. A es. "sa guàrdia" e "sa sentinella" sunt in femininu, fintzas si sunt traballos cun orìgines militares o para-militares ligados istoricamente a sos òmines, e fintzas "una persone" est in femininu cando "un'èssere umanu" est in masculinu, fintzas essende sas duas espressiones sustantzialmente sinònimas. Su plurale generale chi impreat su masculinu, in is limbas romàngias, chi is istudiosos chi sustenent sa netzessidade de s'impreu de su limbàgiu de gènere retenent chi siat discriminatòriu[5][6], benit dae unu protzessu istòricu de derivatzione dae su latinu chi non tenet orìgines e motivatziones sessistas.[6][7][8][9]

Is crìticos afrontant printzipalmente is racumandatziones che a cussas, pensadas a esèmpiu pro su frantzesu, de s'annanta de “· e” a sa fine de sas paràulas e in unas àteras formas troncadas impreende parèntesis, puntos o tratigheddos o impreende sa E maiuscola o sa barra. Pro cantu pertocat a su puntu mesanu, s'acadèmicu frantzesu Marc Fumaroli retenet chi "su legiùmene de sa pàgina imprentada dipendet de sa tautologia tonta chi benit a negare e apesantire in manera inùtile s'evidèntzia: is fìsicas sunt includidas netzessariamente in su nùmeru nèutru de is fìsicos "[10]. Unos àteros crìticos, chistionende semper de su frantzesu, afrontant s'impreu de is pronùmenes noos cunsiderados nèutros dae su puntu de bista de su gènere che a "iels", "toustes" e "ceulles" (integrende de pare a pare "they", "all" e "cussos" dae s'inglesu, una limba diferente).[11] In risposta a custas crìticas, chie sighit a sustènnere su limbàgiu de gènere narat chi s'ammenta de sas règulas de iscritura e s'apprezzamento estèticu de sas frases est printzipalmente una chistione de abitùdines personales, meda cun probabilidade variàbiles dae indivìduu a indivìduu e dae un'era a s'àtera, e chi su matessi balet pro s'avaloramentu de sa legibilidade e de sa fluididade de sas fràsias.[10]

Pro su chi pertocat a sas formas dòpias, unu problema podet derivare dae su fatu chi in una limba in ue su plurale neutrale est, pro sa majoria de sas ocasiones, su "masculinu", colare a una limba neutrale no est semper possìbile. A s'ispissu custas formas si podent, tando, limitare petzi a remplasare una genderizatzione cun un'àtera, dae su masculinu a su femininu, sena bogare su riferimentu chi bi diat èssere a unu sessu ebbia. Es. dae "is benefitziàrios" a "is persones benefitziàrias", dae "is interessados" a "is persones interessadas", dae "is corpidos" a "is persones corpidas".

Sa sotziòloga chi s'òcupat de istùdios de gènere Marie Duru-Bellat, si amparat sa femininizatzione de is nùmenes cumertziales, retenet chi "semper e in totue, fintzas cando non tenet rilevàntzia, chi sa persone chi faeddat o de cale siamus faeddende est de gènere feminile, est una regressione: cando fatzo giardinàgiu o lego unu libru, su sessu no est netzessariamente s'aspetu de s'identidade mea chi tèngio in mente. Annotamala, chi non b'apant illusiones: b'ant limbas sena gènere, che a s'ungheresu, e custu no est bastante pro eguagliare sa sotziedade ”[12][13].

Pro sa linguista Danièle Manesse, professora emèrita de sièntzias de su limbàgiu in s'Universidade Sorbona-Nouvelle Parigi-III, s'iscritura de gènere "est unu de cussos dispositivos voluntàrios e isciorados chi non serbint a sas càusas chi sustentant de amparare. Sa proa prus simpre diat èssere chi is formas difentes suas durant in manera rara prus de deghe rigas in unu testu, francu chi sa legibilidade sua non siat arruinada in manera permanente”. Pro issa, "nàrrere chi sunt is limbas a èssere culpèvoles de solidaridades cun is voluntades ideològicas est un'incurtzada tropu fàtzile". Agiunghet, a pitzu de sa partzidura polìtica chi paret sighire sa tendèntzia, chi “A manca, sas opiniones sunt in realidade divìdidas meda. S'entusiasmu chi si pensat chi bi siaet est a s'ispissu dèpidu a su conformismu e a sa timoria de èssere suspetados de machismu. Podes èssere feminista in manera irrevocàbile - custu est su casu meu - e rilutante in manera assoluta a s'iscritura inclusiva"[11].

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. 1.0 1.1 (CA) Universitat de Barcelona. Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona (2011).
  2. 2.0 2.1 (CA) Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana, in aplicacions.llengua.gencat.cat. URL consultadu su 7 maju 2018.
  3. (CA) Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (PDF), in llengua.gencat.cat.
  4. (EO) Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko, in bertilow.com. URL consultadu su 20 martzu 2020.
  5. (IT) Generi e linguaggi. Linee guida per un linguaggio amministrativo e istituzionale attento alle differenze di genere (PDF), Universidade de Pàdova.
    «Il maschile generico rappresenta in realtà uno degli usi linguistici dagli effetti più discriminanti, che fa sì che solo gli uomini siano rappresentati nella lingua, e che le donne restino invisibili».
  6. 6.0 6.1 (FR) Masculin, féminin : et le neutre ?, in Implications philosophiques. URL consultadu su 20 martzu 2020.
  7. (FR) Lucy Michel, Penser la primauté du masculin – sémantique du genre grammatical, perspectives synchroniques et diachroniques, in SHS Web of Conferences, vol. 27, 2016, pp. 04005, DOI:10.1051/shsconf/20162704005. URL consultadu su 20 martzu 2020.
  8. (IT) Neutro in "Enciclopedia dell'Italiano", in www.treccani.it. URL consultadu su 22 martzu 2020.
  9. (IT) In latino vi sono tre generi: maschile, femminile e neutro. In italiano sparisce il genere neutro. Domanda: questo genere quando è sparito e perché?, in Treccani, l'Enciclopedia italiana. URL consultadu su 22 martzu 2020.
    «La scomparsa del genere neutro entra a far parte di una serie di profondi mutamenti morfo-sintattici che riguardano l’evoluzione del latino volgare in vaste zone della Romània (il complesso dei territori in cui si parlava il latino, dal quale si genereranno le lingue romanze). Si tratta di mutamenti che, in generale, rispondono a una logica di semplificazione del sistema linguistico.».
  10. 10.0 10.1 (FR) Vincent Tremolet de Villers, Il faut défendre la langue française contre les Trissotin du féminisme, in Le Figaro.fr, 3 santandria 2017. URL consultadu su 20 martzu 2020.
  11. 11.0 11.1 (FR) Davy Borde, Tirons la langue : plaidoyer contre le sexisme dans la langue française, ISBN 978-2-919160-22-8, OCLC 958416136. URL consultadu su 20 martzu 2020.
  12. (FR) Marie Duru-Bellat e Anne Chemin, Sexe = identité ?, in Le Monde Idées, 28 santugaine 2017.
  13. (FR) Thomas Szende, Grammaire fondamentale du hongrois, Langues du monde, 2007, ISBN 978-2-915255-55-3, OCLC 470963319. URL consultadu su 20 martzu 2020.
    «En hongrois, ő = « lui, il, elle », ők = « eux, ils, elles »».

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]