Limbas uralo-altàicas

Artìculu in LSC

Mapa de s'ispainadura de sas chi diant dèpere èssere sas limbas uralo-altàicas

Sas limbas uralu-altàicas sunt una famìlia de limbas, de sa cale diant dèpere fàghere parte sas limbas de sa famìlia altàica (turcu, mòngolu, kazaku, uzbecu, manciù e sos derivados issoro) e cussas de sa famìlia uràlica (ungheresu, finlandesu, èstone, e gasi sighende).

Custa definitzione no est però reconnota dae totu sos linguistas chi si nde sunt ocupados, e pro medas fintzas s'esistèntzia de unu grupu de limbas "altàicas" est galu in discussione (sa de su grupu uràlicu est, imbetzes, atzetada). In cada manera, custa categorizzazione abarrat a livellu ispeculativu.

In tempos antigos sos pòpulos lòmpidos in Europa chi faeddaiant limbas de custu grupu, (pro esempru sos magiaros), fiant a bortas mutidos "turcos", e "turcas" sas limbas issoro. Nointames custu impreu esseret meda difùndidu in s'Europa medievale, custu est istadu frutu e concausa de una cunfusione chi est abarrada pro sèculos meda e si podet agatare fintzas oe. S'ipòtesi de una base uralo-altàica est antiga bastante; su primu a la propònnere est istadu W. Schott in s'òpera sua Versuch über die tatarischen Sprachen (Sàgiu a pitzu de sa limba tàtara) publicadu in Berlinu in su 1836, in ue ipotizaiat fintzas una relatzione cun sa famìlia ugro-fìnnica.

Medas linguistas modernos tenent dudas a pitzu de su fatu chi chi sos duos grupos potzant èssere ligados. Àteros pensant chi sos grupos lu siant petzi pro mèdiu de una famìlia prus antiga, cussa nostratica, e chi sos grupos altàicu e uràlicu non siant prus ligados intre issos de cantu lu siant sos àteros cumponentes de custa famìlia patriarcale.

Sas limbas de ambos grupos non tenent una distintzione de gènere grammaticale pro sos sustantivos e si basant in subra de un'istrutura de sa fràsia de tipu SOV. Custos elementos in cumone diant pòdere èssere s'efetu de una cointzidèntzia o de interatziones intre sos faeddadores de limbas diferentes: difatis, non b'at proa peruna chi custas caraterìsticas bèngiant dae sas matessi raighinas.

Bibliografia

• Angela Marcantonio, The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics, in Publications of the Philological Society, vol. 35, Wiley, 2002.