Lluís Llach i Grande
Artìculu in LSC
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maju de su 1948) est unu mùsicu, cantautore, iscritore e polìticu catalanu.[1] Est istadu su cumponente ùrtimu de su grupu de sos Sèighi Giùighes e est cunsideradu unu de sas ghias de su fenòmenu de sa Nova Cançó (cantzone noa) Est istadu unu referente, non petzi musicale ma puru intelletuale, de tres generatziones.
Pessighidu dae su franchismu, in sos annos setanta s'est dèpidu esiliare pro carchi tempus in Parigi. A cabudanni de 1979 est divenidu su primu cantante no operìsticu chi at cantadu in su Gran Teatre del Liceu de Bartzellona pro presentare Somniem.[2] Su 6 de trìulas de su 1985, Llach at riunidu 103.000 persones in su Camp Nou durante sa tzelebratzione de unu cuntzertu, su prus grandu fatu mai in Europa finas a cussu momentu.
Intre 1969 e 2007, Llach at registradu 33 discos. Sa cantzone sua prus populare e prus cumpromìtida, L'estaca (1968), est istada adatada comente a innu dae su sindacadu polacu Solidarność, fundadu dae Lech Walesa, e s'est cunvertidu in s'innu ufitziale de su club de rugby Unione Isportiva Arlequins de Perpignanu[3] e de sa Rivolutzione de Tunisia de 2011.[4]
Su 2011 at creadu sa Fundatzione Lluís Llach in su Senegàl. Su libru suo Memòria d'uns ulls pintats est istadu unu de sos prus bènnidos in s'annu 2012. Est unu de sos fundadores de s'Assemblea Natzionale Catalana.[5]
In sas eletziones in su Parlamentu de Catalugna de 2015, Lluís Llach at ghiadu sa lista de sa coalitzione indipendentista Junts pel Sí de sa tzircoscritzione de Girona.[6] Su 8 de martzu de 2016 est divenidu presidente de sa Cumissione de Istùdiu de su Protzessu Costituente in su Parlamentu, pighende su rilievu de Muriel Casals.[7][8]
Riferimentos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ Catalunya, Parlament de. «Fitxa del diputat/ada» (en ca-es). Parlament de Catalunya. [Consulta: 28 octubre 2016].
- ↑ «Biografía de Lluís Llach Archiviadu su 3 nadale 2009 in s'Internet Archive.» (en castellà). Letras.com. [Consulta: 2 setembre 2010].
- ↑ Jurado / Morales (2007) pàg.343
- ↑ «Estaca en la Revolució de Tunísia». Diari Público. [Consulta: 23 octubre 2011].
- ↑ [1]Xavier Bosch l'entrevista a l'Àgora
- ↑ Lluís Llach, número u de Junts pel sí per Girona El Periódico
- ↑ «Lluís Llach pren el relleu de Muriel Casals com a president de la Comissió del Procés Constituent Archiviadu su 23 cabudanni 2017 in s'Internet Archive.». Directe.cat, 08-03-2016 [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ González, Sara «Entrevista el nou president de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent. Lluís Llach». Ara.cat, 08-03-2016 [Consulta: 12 març 2016].