Màchina

Màchina pro fàghere zigarros de James Albert Bonsack, brevetada su 1881.

Una màchina est un'annantu indipendente de mecanismos disinnadu cun s'obietivu de realizare una o prus tareas determinadas. Una màchina podet èssere  automàtica e/o inteligente, pro esempru, podet cuntènnere elementos elètricos, eletrònicos, idràulicos, etz. Calicunas podent retzire nùmenes ispetzìficos segundu s'impreu issoro, comente sa màchina pro s'arva, màchina de cosire, màchina de innetare, màchina de iscrìere, carculadore, moli-petza, màchina pro segare, màchina pro assachetare sardizza, imprentadora, etz.

Etimologia

Sa paràula "màchina" derivat dae su latinu machina, chi a su turnu suo derivat dae su gregu dòricu μαχανά (makhana), significhende: acutesa, imbentu ingenniosu o dispositivu, una derivatzione de μῆχος mekhos "cheret nàrrere, cumbeniente, rimèdiu".

Classificatzione

Sas màchinas de sestadura sunt un'esempru de màchinas operativas.

Ischema de un'installatzione pro generatzione elètrica. In sa parte A si sìtuat in su generadore elètricu: 1. estator e 2. èlica. In sa parte B si podet bìdere una turbina idràulica: 3. istadore cun palas regulabiles e 4. palas de èlica. S'energia si bogat dae su flùidu operadore 5. e sa connessione intre sas duas màchinas s'assegurat cun s'acrobamentu 6. intre sos asses de sas duas màchinas.

Una prima classificatzione permitet de adobiare duos tipos de màchinas chi, pro definitzione, impreant energia o la trasformant pro causare efetos in forma de traballu ùtile. Dae custa definitzione, si nd'aberint duas categorias:

• Sas màchinas motòrias, chi trasformant in energia mecànica s'energia (tèrmica, elètrica, mecànica, etz) o a sa revessa.
• Sas màchinas operativas, chi faghent subra sa matèria modifichende·nde sa forma, sas dimensiones, sa montadura, etz

In custa classificatzione bisogniat evidentziare duos grupos chi diant pòdere èssere cunsiderados màchinas:

• Dispositivos sìmiles a sas màchinas chi serbint pro prestare apògiu a una màchina, si nùmenant ùtiles. Custu grupu s'impreat petzi in manera intensiva a sas àreas de sa fabricatzione e su mantenimentu.
• Su tèrmine trastu s'impreat petzi pro sos dispositivos, in ispetziale sos eletrònicos, chi non tenent una funtzione printzipale de intregare unu traballu mecànicu (elaboradore, istrumentos de medida... ).

Unu podet fàghere puru classificatziones partziales, isetende fatores chi intervenint in su funtzionamentu o in s'impreu de sa màchina. Aici, segundu s'aplicatzione, unu las podet classificare in: màchinas agrìculas, màchinas ainas, màchinas carculadoras, etz.

In su primu puntu de sa classificatzione si sunt bidas sas màchinas chi trasformant energia de unu tipu a unu àteru, segundu s'aplicatzione. Cheret datu cara a su fatu chi segundu sa forma comente est fornida s'energia a sa màchina o sa forma de s'energia produida, si podent distìnghere intre duas classificatziones:

• Sas màchinas elètricas, chi trasformant o produint s'energia elètrica.
• Sas màchinas a flùidu, chi trasmitent energia a unu flùidu (Màchinas Motoras) o retzint s'energia de su flùidu (Màchinas Generadoras). In sa matessi manera, sas màchinas a flùidu si podent classificare in diversas formas:
  • Segundu si su flùidu operadore traballat in manera compressibile o nono. (Compressibile ìmplicat traballare cun unu gas e cun diferèntzias de pressiones superioras a 10 kPa): Màchinas tèrmicas (compressibile), Màchinas idràulicas (incompressible).
  • Segundu si su flùidu operadore traballat in ciclu abertu o ciclu serradu. (Ciclu abertu ìmplicat unu protzessu invariadu, est a nàrrere, si podet cunsiderare chi s'istadu termodinàmicu e sa lestresa de unu puntu de su tubu non vàriat cun su tempus).

Tipos de màchinas

Tipu de màchinas e cumponentes chi si nde relatzionant

Classificatzione		Màchina
Màchina simpre		Pranu inclinadu, roda e asse, pontigra, tagliola
Cumponentes mecànicos		Asse, traìllia,  sistema de fissadura, ingranàgiu, crae, cadena, cremallera, cadena de trasmissione, corda, molla, roda
Relogiu		Relogiu atòmicu, cronòmetru, relogiu de pèndulu, relogiu de cuartzu
Cumpressores e pompas		Corrobaca de Archimede, Pompa de àera, pompa, Trumba de abba, Pompa a bòidu
Màchinas tèrmicas	Motores a brujamentu esternu	Màchina de papore, Motore Stirling, Motore Ericsson,
	Motores a brujamentu internu	Motore de esplosione, Turbina de gas
Bomba de calore		Isfrittamentu pro surbidura, Isfrittamentu termoelèctricu, Isfrittamentu regenerativu
Mecanismu		Pantògrafu, Mecanismu de Peaucellier-Lipkin, Mecanismu de Sarrus,
Turbina		Turbina a gas, propulsione a reatzione, turbina de papore, turbina de abba, aerogeneradore, mulinu de bentu
Profilu		Vela, ala, timone, flap, èlica
Eletrònica		Vàlvola a bòidu, transistor, diodu, resistèntzia, cundensadore, indutore
Miscel·lània		Robot, partidore automàticu, Galleria de su bentu, Controllore de pede, Màchina rebobinadore

Màchina simpre

Tagliola simpre fissa, una de sas màchinas simpres

Una màchina simpre est una màchina istàtica chi serbit pro echilibrare una fortza (resistèntzia) cun una àtera (potèntzia) a traessu de un'elementu mecànicu cun unu puntu fissu (mentovadu puntu de apògiu). Las si podent classìficare in tres gèneres, segundu ue su puntu de apògiu siat situadu:

• intre sos puntos de aplicatzione de sa potèntzia e de sa resistèntzia (primu gènere),
• a su chirru de su puntu de resistèntzia (segundu gènere) o
• a su chirru de su puntu de potèntzia (de tres gènere).

Sa lege de echilìbriu de custas màchinas relatzionat sas intensidades de sa potèntzia (P) e de sa resistèntzia (R) cun sas distàntzias de sos puntos de aplicatzione de sa potèntzia (a) e de sa resistèntzia (b) a su puntu de apògiu, segundu sa fòrmula P · a = R · b. Sas printzipales màchinas simpres sunt sa leva, sa tagliola e su turnu.

Màchina aina

Intro de s'indùstria, sas màchinas ainas de controllu numèricu permitent de megiorare sa produtividade e sa reprodutzibilidade de su traballu fatu, minimende meda sas tolleràntzias de fabricatzione.

Robot industriale

Pro limitare sos bisòngios de tzertos traballos e puru de operare a calidade costante in traballos de pintura, saldadura o montadura, s'indùstria impreat in manera intensiva sos robots de positzione fissa o robots mòbiles pro su depòsitu de sos postos de traballu.

Màchinas automàticas

Dae su puntu de vista de sa produtzione econòmica (industriale, agrària, etz.) si costumat distìnghere intrae sa produtzione manuale; sa pro esempru de una persone chi costruit un'istrumentu de mùsica o cultivat s'ortu suo sena tratore; sa produtzione mecànica, ue s'introduent màchinas utilizadas dae persones, comente pro esempru a una cadena industriale tìpica, unu postale cunduidu dae una persone o unu cultivu a su cale su massaju utilizat veìculos-aina; e sa produtzione automatizada, sa cale est de su totu formada dae màchinas programmadas e no atzionadas dae persones, comente diat èssere su casu de unu protzedimentu industriale automatizadu (una fàbrica cun unu logu in su cale intrant càmions cun mertze primaria e essint cun mertze procesada, sena chi nche traballet nemos a intro), una tramvia sena autista o unu cultivu a su cale totu sas tareas las faghent màchinas e sistemas programmados. In die de oe est pagu fitiana mancari s'automàtizatzione siat completa, sentit a s'ispissu unu misturu intre mecànica e automàtica.

Aici, sas lìnias de produtzione, formadas dae annantos de màchinas, podent èssere automatizadas, de su totu o in parte. Sas màchinas puru podent èssere automàticas, pro esempru un'automòbile automàtica est una a sa cale no li bisogniat condutore.