Messageria istantànea
campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
logudoresu · LSC · nugoresu
Sa messageria istantànea est unu sistema chi permitit de cuncambiai messàgius intra duas o prus personas in tempus reali, impreendi un'arretza de comunicatzioni, comenti Internet[1].
Custus servìtzius ant eredau càncua idea de su sistema de cunversatzioni IRC, bèciu ma impreau ancora oindii. Permitint de imbiai e arrici messàgius de àterus impitadoris impreendi su pròpiu programa o programas diferentis chi pòngiant in òpera su pròpiu protocollu de comunicatzioni.
Is servìtzius a disponimentu oi permitint de imbiai documentus e archìvius, cuntatus de àterus impitadoris, màginis, àudiu e vìdeu. Amitint sa creatzioni de grupus, sa possibilidadi de imbiai messàgius codificaus po ammanniai sa seguridadi e de fai tzerriadas de boxi e vìdeu, fintzas in grupu[2][3].
Stòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Una primu forma de messageria istantànea est stètia ativada in su sistema PLATO impreau in s'incumintzu de is annus 1970[4]. Prus tardu, su sistema talk de UNIX est stètiu impreau meda de inginneris e acadèmicus me is annus 70-80 po comunicai a traessu de Internet. ICQ, a disponimentu de su 1996, est stètiu su primu sistema de messageria po elaboradoris cun sistema operativu diferenti de UNIX. A pustis de s'aparitzioni sua, funt nàscius unu nùmeru mannu de aplicatzionis. Intra is prus famaus, s'arregordant Windows Messenger e Google Talk[1].
In s'annu 2013, s'impreu de messageria istantànea est de su 83%, segundu su stùdiu de udièntzia de Internet realizau de s'Associació per a la Investigació de Mitjans de comunicació (AIMC). In càmbiu sa posta eletrònica, segundu s'AIMC, no est mai stètia impreada aici pagu (70%) de su 1997, candu s'impreu fiat de su 69%.[5]
Comenti po is primus servìtzius de messageria, oindii puru custus funt impreaus fintzas in su traballu po sa comunicatzioni intra collegas[3][5].
Funtzionamentu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Su funtzionamentu est simpri meda: ddoi at una lista de cuntatus (comenti in una lista de nùmerus de telefonu), de sòlitu cun su stadu de donniunu de issus (in lìnia, inativu, ocupau, etc) e sceberendi-ndi unu si podit aberri una ventanedda (o un'àtera schermada me is telefoneddus) innui cuncambiai messàgius cun s'àtera persona[6].
Bantaxus e problemas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Is bantaxus prus crarus funt sa lestresa e sa facilidadi de impreu.
Sendi chi custa forma de comunicatzioni est impreada meda, perou, est s'obietivu de atacus informàticus, cun sa punna de furai datus personalis, de pagamentu o aziendalis o de ingannai s'impitadori faendi-ddi installai programas malus[3].
Riferimentus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
- ↑ 1.0 1.1 (EN) instant messaging | communication, in Encyclopedia Britannica. URL consultadu s'8 nadale 2021.
- ↑ (IT) Migliori applicazioni di messaggistica del 2021 | Classifica Versus, in VERSUS. URL consultadu s'8 nadale 2021.
- ↑ 3.0 3.1 3.2 (IT) Cybersecurity: i rischi di SMS e App di messaggistica, in PrivacyLab. URL consultadu s'8 nadale 2021.
- ↑ (EN) PLATO Impacts – Illinois Distributed Museum, in libraryidm.web.illinois.edu. URL consultadu s'8 nadale 2021.
- ↑ 5.0 5.1 (CA) Oriol Lladó, Missatgeria instantània... i imprescindible,, in Theknos, nº 185, trìulas-austu 2014, p. 44-45.
- ↑ (EN) How does Instant Messaging work?, in www.wydea.com. URL consultadu s'8 nadale 2021.