Motore a allughidura cumandada

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Fases de su motore a bator tempos:                 1=Aspiratzione 2=Cumpressione 3=Combustione e Esp. 4=Iscàrrigu







Pro motore a allughidura cumandada (o motore a ischintidda, Spark-ignition engine in inglesu) si cumprendet unu cunvertidore de energia chìmica a energia mecànica, su cale benit alimentadu dae un'impiantu de alimentatzione e iscàrrigat sos produtos esauridos (gas de iscàrrigu) tràmite un'impiantu de iscàrrigu.

Introduzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

"Custu motore, naradu fintzas a tziclu Oto, funtzionat cun sa benzina, chi benit nebulizzata e ammisturada cun s'àera pro formare unu gas esplosivu. Su gas intrat in sa càmera de unu tzilindru ue benit cumpressu, posca s'allughet un'ischintidda chi lu faghet tzocare. Su motore a benzina est impreadu in sos mèdios de trasportu privadu: in sas màchinas, in sas motoreddas, in sas mototzicletas, in sas màchinas de gara e in carchi aeroplanu a èlica."

Partzidura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos motores a accensione cumandada podent èssere partidos in base a sa modalidade cun cale est cumpletadu su tziclu operativu, overas sa sutzessione periòdica de fases chi su flùidu operadore acumprit in su motore tando in:

  • motores a ses tempos
  • motores a bator tempos
  • motore ìbridu a duos/bator tempos
  • motores a duos tempos

"Motore bator tzilindros in lìnia: Su motore est assentadu dae tres alas: testada, basamentu, copa de s'ògiu. In sa testada sunt avitadas sas candelas, in su basamentu sunt ricavadas sas cannas (tzilindros) ue current sos pistones e in sa copa de s'ògiu girat s'àrbore a cuidales chi acabat a s'esternu cun su volanu."

Fases de su motore a duos tempos:1=Combustione-espansione2=Iscàrrigu-Aspiratzione-Cumpressione



Esistent però fintzas motòres a pulsione a allughidura cumandada comente:

  • Pulsoreattore

Prìntzipios generales[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In sos motores a allughidura cumandada benint impreados carburantes a elevadu pòdere de calore.

Impreende sa fortza de espansione dada dae su brujamentu benit ispintu unu pistone, chi pro custu s'iscòstiat trasformende s'energia tzinètica de su pistone in energia rotatoria de s'àrbore motore. In sos motores a 4 tempos, a unu tziclu de brujamentu aggualant 2 giros de s'àrbore motore, mentras in su motore a 2 tempos unu tziclu aggualat a 1 solu giru de s'àrbore motore.

In sos motores alternativos su movimentu longitudinale de su pistone si trasferit a unu cumplessu biella - àrbore motore, trasformende·si tando in movimentu rotatorio.

Fases de su Tziclu Otto[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

B'est una pluralidade de motores a brujamentu internu, in totus b'est però su si repìtere de unu tziclu termodinàmicu prètzisu:

  1. aspiratzione
  2. cumpressione (innalzamento de su pistone)
  3.  brujamentu (e espansione) (fase ùtile)
  4. iscàrrigu (espulsione de sos gas esauridos)

S'aspiratzione e s'iscàrrigu serbint pro s'iscàmbiu de sos gas e pro preparare su tziclu nou, mentras cumpressione e espansione produent sa mudadura de energia tèrmica (calore) e energia potentziale (pressione) in energia mecànica (potèntzia).

Nòdidas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]


Collegamentos esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]