Ontogènesi

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Embriogènesi umana

S'ontogenesi (de su gregu: on, genit. óntos, 'ente' + gènesi 'criatzione', isvilupu') est unu trèmene introduidu in su 1866 de su biòlogu tedescu Ernst Haeckel chi pertocat s'imparis de is protzessos pro mèdiu de is cales s'acumprit s'isvilupu biològicu de un'organismu bividore de sa tzèlula ovarica fecundada (zigote) a s'embrione fintzas a s'indivìduu cumpletu: dipendet siatdae su genoma, chi caraterizat s'organismu, siat dae s'ambiente in su cale su protzessu s'acumprit. Custu protzessu de isvilupu, pro mèdiu de s'informatzione codificada in su patrimoniu genèticu (chi presentat caraterìsticas peculiares chi diferèntziant cada èssere bividore de s'àteru), giughet a sa formatzione de un'indivìduu. S'ontogenesi est fatu·fatu posta in relatu cun sa filogenesi, overas s'evolutzione pròpia de s'ispètzie a sa cale partenet su sìngulu organismu. Est usada meda sa locutzione: "s'ontogenesi riecapìtulat sa filogenesi", chi resumet sa teoria de Haeckel segundu sa cale in is animales superiores s'ontogenesi produit torrat, susetotus in su perìodu pre-nadale, peri-nadale e in is primas fases de sa crèschida, sa filogenesi; cheret naradu ca custa teoria de su Otighentos, narada de sa "recapitulatzione", mancari presente meda in su pensamentu e in sa chirca iscientìfica de totu su noighentos, est istada oe in die iscretidada.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]