Jump to content

Organitu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu in sa grafia logudoresa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · LSC · nugoresu


S'organitu (in unas cantas biddas mutidu finas "sonete", "organeddu","òrganu") est unu istrumentu musicale nàschidu in Vienna.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In sa mitade de su otighentos cumintzant a los fàghere in Castelfilardo, (oe est sa tzitade italiana in ue benint produtos sos menzus organitos) e a pustis in totu s'Itàlia e su mundu.

Est costruidu in varias tipolozias, sos pius comunes sunt sos chin duos e oto bassos, (acordos) ma bindant finas chin bàtoro, doghi, degheoto.

In Itàlia s'organitu est unu istrumentu impreadu in su capu e' suta, ispetzialmente in Calàbria e Pùglia, in ue si impreant sos chin duos bassos, mutidu dae issos "ddu botte". In Sardigna venit impreadu printzipalmente su chin oto bassos ma finas su chin doghi bassos.

In Sardigna arribat in sa fine de s'otighentos e si nch'est difùndidu in totu sa Sardigna prus de totu in Barbàgia e Baronia, si impreant pro sos ballos sardos, serenadas, e podet essere finas acompagnadu dae una boghe. Sos primos sonadores chircavant de simizare su ritmu e sa melodia de sos cantos a tenore, e gai sunt naschidos sos ballos sardos de oe tramandados dae mannos a minores.

Controllu de autoridadeBNF (FRcb11987678s (data) · GND (DE4122772-4 · LCCN (ENsh85000385 · MusicBrainz bdf08ac2-b9c2-4391-85e5-9a7716bdd690 · NARA 10646133 · NDL (ENJA00560141 · NKC (ENCSph118321