Pasquale Paoli

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Nùgoro-Istemma.png
Articulu in nugoresu
Nùgoro-Istemma.png

Retràttu de Pascale Paoli fattu dae Richard Cosway (1798).

Filippo Antonio Pasquale de Paoli, o Pascàle Paoli, (Stretta di Morosaglia, 6 de aprìle de su 1725Londra, 5 de febràrju de su 1807) est istau unu politicu, militare e generale còssu, tèntu dae medas natzionalistas corsicanos in cunsìderu comènte u Babbu di a Patria.

Bida[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Paoli fit nàschiu in Stretta di Morosaglia, fizu de Giacinto Paoli, chi aìat ghiàu sos rebèrdes de Còssiga contr'a su domìniu genovesu. Pascale aìat tando sichìu a babbu suo in distèrru in su 1738, gherrande in intro de s'esèrtzitu napulitanu; torrande a falàre in Cossiga, in su 29 de aprile de su 1755, fit bènniu a cumandante de sas fortzas reberdes, che "generale de sa Natzione Còssa". In su mese de Sant'Andrìa de su matessi annu, fit proclamàda s'indipendentzia de s'ìsula, chi a custu puntu si at fattu costitutzione, amministratzione, sistema zudissiàriu e esertzitu. Chind una sèria de attaccos, Pascale fit resèssiu a nde catzàre tottus sos genovesos dae s'isula, pòsta a banda carchi tzittàde accùrtzu a su mare. Tando fit a su gubèrnu battìnde medas riformas. At fravicàu in Corte, bidda posta in su tzentru de s'isula, un'universidade (torràd'a apèrrer pètzi in sos annos '80 de su Novichèntos). In su 1767 sìche aìat picàu s'ìsula de Capraia dae sos genovesos chi, oramài dèbiles pro chistiònes finantziàrias e non prus capàssos de dare càra a sa Còssiga, fin custrìntos a la dare a sa Frantza, chi tando aìat conchistàu s'isula pro nde fàcher unu possedimèntu pessonàle de Luisi de XV.

Pro duos annos Paoli aìat gherràu chin sos invasòres novos, fìntzas a cando in su 1769 lu aìan bìntu sas fortzas de su conte de Vaux e fit tando custrintu a disterràre in Gran Bretagna. In su 1789 sìch'andàbat a Parigi chin su permissu de s'Assemblea Costituente, e chin su gradu de generale lu aìan torrau a mandàre in Cossiga. Ma Paoli, chi li fachìat àscamu su chi sa revolutzione frantzesa fit benìnde a èsser, e chin sa Conventzione chi li nàbat de esser unu traitòre, aìat cunvocàu in su 1793 in Corte un'assemblea, chin issu etòttu a fàcher de presidente, e decrarànde s'indipendentzia dae sa Frantza aìat chircàu de cuntzèder, de bàdas, s'isula a su gubernu britannicu. Ma, sicomente custu no nde cherìat nemmancu s'intèsa, Paoli fit tòrra custrìntu a disterràre a Londra in su 1796, in ube sìche fit mòrtu ùndichi annos prus a tàrdu, e sa Còssiga torràbat a esser unu dipartimentu frantzesu.