Puntu de lentore

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Gràficu chi mustrat sa cantidade de abba (in pertzentuale) chi podet cuntènnere s'atmosfera intro unu tretu de temperaduras
Gràficu chi mustrat sa relatzione intre su puntu de lentore e sa temperadura de s'àera pro diferentes livellos de umidade (segundu sas incurtzaduras de August-Roche-Magnus)

Su puntu de lentore (dew point in inglesu) est sa temperadura a sa cale depet achirrare una massa de àera, a pressione costante, ca s'umidade relativa arribet a su 100%, est a nàrrere, pro fagher in manera chi custa massa de àera restet saturada.[1]

Sa capatzidade chi tenet s'àera de cuntènnere papore de abba no est costante, si nono chi dipendet dae sa temperadura. Cantu prus caente est s'àera, prus cantidade de papore de abba podet cuntènnere. Si una massa de àera a una determinada temperadura tenet, pro esempru, sa metade de su papore de abba chi podet cuntènnere a custa temperadura, podimus nàrrere chi s'umidade relativa est de su 50%. Si tando achirramus fattu-fattu sa temperadura de custa àera, sa cantidade de papore de abba chi at a pòdere cuntènnere est cada bia minore, e duncas s'umidade relativa àrtziat. Cando s'umidade relativa arribat a su 100%, sa temperadura de s'àera cointzidet cun su puntu de lentore.

Sos pilotas de aviatzione generale utilizant sos datos de su puntu de lentore pro su càrculu de sa probabilidade de sa formatzione de astra de su carburadore e sa neula, e pro amare s'artària de sa base de sa nue.

In nd'una determinada pressione baromètrica ma indipendente de sa temperadura, su puntu de rosada indicat sa fratzione molar de su papore de abba in s'àera o, naradu de un'àtera manera, determinat s'umidade ispetzìfica de s'àera. Si sa pressione aumentat, sena cambiare sa fratzione molar, su puntu de rosada at a artziare, in cunsighèntzia, sa ridutzione de sa fratzione molar, est a nàrrere, faghende chi s'àera demmancu infusta diat batire su puntu de lentore torra a su balore initziale suo. A sa matessi manera, s'aumentu de sa fratzione molare appustis de una ruta de pressione batit s'umidade relativa a s'imbesse a su livellu initziale suo. Cunsiderende New York (33 pees de artària) e Denver (5.280 pees de artària), pro esempru, custu signìficat chi si su puntu de rosada e sa temperadura a sas duas tzitades sunt sos matessi, tando sa massa de papore de abba pro metru cùbicu de àera at a èssere sa matessi, ma sa fratzione molar de su papore de abba in s'àera at a èssere prus manna a Denver.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. «punt de rosada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.