Putzu superfundudu de Kola

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu in sa grafia Provintzia de Casteddu-Istemma.pngcampidanesaProvintzia de Casteddu-Istemma.png. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

Su situ de su putzu de Kola in su 2007

Su putzu superfundudu de Kola (in russu: Кольская сверхглубокая скважина, trasliterau: Kol'skaja sverchglubokaja skvažina) fiat unu progetu de stampamentu de sa crosta terrestri portau de unu grupu de scentziaus sovièticus de su maju 1970 cun sa punna de studiai sa geochìmica e sa geofìsica de su livellu de crosta abàsciu.

Sa stampadura fiat fata impreendi s'impiantu Uralmaš 4E e apustis s'Uralmaš 15000.

Su situ de scavu s'agatat acanta de sa tzitadedda de Zapoljarnyj, in s'ala centru-otzidentali de sa penìsula de Kola (oblast' de Murmansk); fatu de unus cantu stampus diferentis, in su 1989 at segudau su fundamentu de 12262 metrus cun unu putzu de 23 centìmetrus de diàmetru (stampu SG-3), stabilendi unu primau mundiali chi, mancai siat stètiu superau in longària, abarrat su prus fundudu faci a sa superfìci terrestri.[1][2][3]

Stòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa cobertura de su putzu a pustis de s'abandonu de su situ

Su situ de scavu est stètiu sceberau poita ca in sa penìsula de sa Kola s'agatat su scudu bàlticu e acanta de sa superfici ddoi funt arrocas magmàticas cun un'edadi de tres milliardus de annus. Custu tipu de arroca fiat prus pagu studiau de is arrocas sedimentàrias, chi de sòlitu si stampànt po circai petròliu.

Sa forada serbiat puru po arregolli datus apitzus de sa formatzioni de is depòsitus de ràmini e nichel, chi s'agatant in cudda regioni.[4]

Is operatzionis de stampadura funt incumentzadas su 24 maju 1970 e su 6 làmpadas 1979 est stètia superada sa fundesa de 9,5 chilòmetrus, atobiendi su rècord stabilèssiu de su putzu "Bertha Rogers hole", in sa Contea de Washita, Oklahoma de su 1974.

In su 1983 su putzu at superau sa fundesa de 12 chilòmetrus e a pustis su scavu est stètiu pausau po agiumai un'annu po cunferèntzias e bìsitas sientìficas e celebrativas a su situ.[4][5]

Podit essi chi custu perìodu de inatividadi apat contribuiu a sa segadura acuntèssia in s'incomentzu nou de su traballu su 27 cabudanni 1984: apustis de ai segudau sa fundesa de 12,07 km, una setzioni de 5 km de sa colunna de scavu s'est stacada, abarrendi aìnturu de su putzu e intuscendi-ddu. Apustis de ai intentau po debadas de dd'arrecuperai, sa forada est torrada a incumintzai cun una deviatzioni de su stampu a 7 km de fundesa.[4]

Su situ in su 2012

In su 1989 su scavu at segudau is 12,26 km de fundesa. De cussa cuota is circadoris sperànt de arribai a 15 km in cabu de su 1993, ma po nexi de sa temperadura tropu arta (180°C intamis de is 100°C chi creiant de agatai) e de una densidadi prus bàscia de s'arroca chi incumentzàt a si cumportai prus che unu materiali plàsticu chi no comenti a unu sòlidu, e de calincunu incidenti puru, no at fatu a sighi.

Su traballu est stètiu firmau in su 1992 e su situ abandonadu dessintotu in su 2005.[4][6][7][3] S'edifìtziu principali, sa turri de scavu, est arrutu po arrexonis disconnotas in argiolas 2009[8].

Arresurtaus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su scavu de su putzu no est arribau a sa fundesa bòfia, ma at fruniu a is scentziaus datus geològicu de importu apitzus de sa cunformatzioni de su scudu bàlticu e de sa crosta terrestri. Una scoberta ispensada est stètia sa farta de arrocas de predamòlina. Difatis in sa basi de sa diferenti lestresa de propagatzioni de is undas sìsmicas, is circadoris creiant de agatai granitu finas a una fundesa de 3-6 chilòmetrus e asuta de issu pedramòlina, ma is campionis bogaus de su putzu intamis ant amostau chi s'arrocas de genesi granìtica arribànt finas a prus de 12 chilòmetrus de fundesa. S'arresurtau est chi sa riflessioni osservada me is lìnias sìsmicas arregistradas in zona, non fiant dèpidas a sa presèntzia de livellus de arroca de tipus diferentis, ma a mudaduras de is arrocas granìticas po mori de processus metamòrficus causaus de pressioni e temperadura artas.[4][6][7][3]

In prus, funt stètias scobertas 24 genias de plancton fòssili a una fundesa de agiumai 6 chilòmetrus e est stètiu osservau chi is arrocas a custa fundesa fiant stampadas e prenas de àcua, forsis originada de s'idrògenu e ossìgenu presentis me is arrocas e incarcaus de sa pressioni arta meda, chi no est pòtzia bessiri a pilu po sa presèntzia de pranus de arroca impermeàbili. Unu depòsitu de campionis de arroca bogaus s'agatat in sa tzitadedda de Zapoljarnyj.[4][6][7][9][3]

Record[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su francubullu emìtiu po comemorai su scavu in su 1987

Is 12262 metrus segudaus de su putzu de Kola ant rapresentau po agiumai 20 annus su record de stampadura prus longa de su mundu. In su maju 2008 custu record est stètiu atobiau de sa foradura in diretzioni laterali estèndia BD-04A fata po circai petròliu de Transocean in s'Al Shaheen Oil Field in Qatàr, chi at esecutau in 36 diis sceti unu stampu de 12289 metrus de longària, pighendi fintzas su record de stesiada orizontali cun 10902 metrus.[10]

Su record de Transocean est stètiu atobiau in su gennaxu 2011 de Exxon Neftegas Ltd. chi, a aìnturu de su progetu Sakhalin-I de circa de gas e petròliu a oru a oru de s'ìsula russa de Sachalin, at realizau unu stampu de 12345 metrus, cun una stesiada orizontali de 11475 metrus.[11] Exxon Neftegas Ltd. etotu, un'annu a pustis aìnturu de su progetu Sakhalin-I, at scavau unu putzu fintzas prus longu, su Z-44 Chavyo de 12376 metrus de longhesa.[12]

Mancari su putzu de s'AI Shaheen Oil Field e is duus putzus in s'ìsula de Sachalin siant prus longus, cussus tenint una stesiada orizontali manna. Po custa arrexoni su putzu superfundudu de Kola, sendi unu stampu pruschetotu verticali, arrèguat su record po sa fundesa.[2][13] Sa diferèntzia manna de su putzu de Kola cun is àterus est chi custu est stètiu scavau po circa sientìfica e no po circai combustìbilis.

Contàntzias urbanas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su 1989 at incumentzau a girai sa boxi chi in calincunu logu de sa Siberia, unus cantu scentziaus sovièticus essint scavau unu stampu de 14,5km, innui iant a ai agatau unu lutoni. Issus iant a ai calau aìnturu de su stampu unu micròfonu chi, innantis de si scallai po nexi de sa temperadura de 1000°C iat a ai arregistrau 17 segundus de tzèrrius umanus, forsis de is ànimas de is cundannaus a s'infernu. Adenoti, de su stampu iat a essi bessida una pampada de gas lugosu, sighida de unu dimòniu cun alas chi iat a ai pronuntziau is fueddus "apu bìncidu deu" e apustis iat a essi sparèssiu. Is scentziaus chi fiant inguni iant a essi stètius aici meda assustraus chi iant a ai dèpiu pigai una pìndula po cancellai sa memòria de is oras innantis.[14][15]

Me is annus benidoris su contu est stètiu torrau a bogai sceti de cancu giornali cristianu minori, chi ddoi bidiat sa proa de s'esistèntzia de s'inferru, ma at incumentzau a si spainai sceti cun s'arribu de Internet. Giai chi in su 1989 no esistiat nisciunu putzu superfundudu in Sibèria su contu est stètiu assotziau cun su putzu de Kola; un'artìculu de Science nd'iat chistionau pròpiu in s'austu 1989.[13][14]

Giai in su 1990 àteras revistas ant publicau artìculus innui duritànt de sa beridadi de su contu. Su presentadori radiofònicu americanu Rich Buhler est arrennèsciu a agatai un'artìculu de unu ligidori de sa revista finlandesa dedicada a su paranormale, Vaeltajat, innui si nominàt comenti fonti un'àtera revista chi ddi narànt "Jewels of Jericho", perou no nd'at pòtziu averguai s'esistèntzia.[14]

Riferimentus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Kola Superdeep Borehole (KSDB) - IGCP 408: „Rocks and Minerals at Great Depths and on the Surface“, ICDP. URL consultadu su 5 dicembre 2020.
  2. 2.0 2.1 Ask Smithsonian: What’s the Deepest Hole Ever Dug?, Smithsonian Magazine. URL consultadu su 5 dicembre 2019.
  3. 3.0 3.1 3.2 3.3 Dove si trova il buco più profondo della Terra e perché esiste, fanpage.it. URL consultadu su 23 febbraio 2019.
  4. 4.0 4.1 4.2 4.3 4.4 4.5 ЛЕГЕНДАРНАЯ КОЛЬСКАЯ СВЕРХГЛУБОКАЯ - Il leggendario pozzo superprofondo di Kola, KTC Digital Production. URL consultadu su 23 febbraio 2019.
  5. The KTB borehole (PDF), in slb.com, gennaio 1995. URL consultadu su 23 febbraio 2019 (archiviadu dae s'url originale su 19 nadale 2008).
  6. 6.0 6.1 6.2 Kola Superdeep Borehole, Atlas Obscura. URL consultadu su 23 febbraio 2019.
  7. 7.0 7.1 7.2 The Deepest Hole, Damnit Interesting. URL consultadu su 23 febbraio 2019.
  8. Drilling Deep / Knowledge from Underground, Dark Ecology project. URL consultadu su 5 gennaio 2020.
  9. Cosa c’è alla fine del buco più profondo della Terra?, Blue Planet Heart. URL consultadu su 23 febbraio 2019.
  10. Transocean GSF Rig 127 Drills Deepest Extended-Reach Well, Transocean (archiviadu dae s'url originale su 12 santandria 2010).
  11. Sakhalin-1 Project Drills World's Longest Extended-Reach Well, Ordons News (archiviadu dae s'url originale su 31 santugaine 2012).
  12. Z-44 Chayvo Well: The Deepest Oil Extraction, Global Oil and Gas Intelligence.
  13. 13.0 13.1 The world's deepest oil well is over 40,000 feet deep, Business Insider. URL consultadu su 5 dicembre 2020.
  14. 14.0 14.1 14.2 The Siberian Hell Sounds, Skeptoid, 24 aprile 2012. URL consultadu su 23 febbraio 2019.
  15. A che punto è la notte 24 – Le porte dell’inferno, Query, 15 giugno 2016. URL consultadu su 23 febbraio 2019.

Ligàminis esternus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]