Rivolutzione iraniana

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Manifestada in Pratza Libertade, Tehran, 1979

Sa rivolutzione islàmica o rivolutzione irianiana (in persianu: انقلاب اسلامی, Enqelāb-e Eslāmī) de s'Iràn est s'imparis de acontessimentos chi cumportant su derrocamentu de sa monarchia (personalizada in s'Iscià Mohammad Reza Pahlavi) e su càmbiu in una Repùblica islàmica suta cumandu de s'Ayatollah Ruhollah Khomeini, dae chie a bortas fintzas benet su nùmene de rivolutzione khomeinista. Est cunsideradu un'eventu chi "at fatu dae su fundamentalismu islàmicu una fortza polìtica... dae su Marrocu fintzas a sa Malaìsia".

Is primas manifestatziones importantes contra de s'Iscià aiant comintzadu in su mese de ghennàrgiu de su 1978. Intre su mese de austu e su de nadale de s'annu matessi, sos isciòperos e is manifestatziones aiant paralizadu s'istadu. S'Iscià si fiat fuidu dae s'Iràn a s'esìliu a metade ghennàrgiu de su 1979, e duas chidas a pustis s'Aytollah Khomeini fiat torradu a Teheràn, in ue fiat istadu retzidu dae unos cantos milliones de partidàrios. Su règimene fiat rùidu pagu a pustis, s'11 de freàrgiu, cando is gherrillas e is tropas rebeldes aiant bintu subra de is tropas leales a s'Iscià in sa cumbata armada in is istradas. S'Iràn aiat votadu in referendum pro si cunvèrtere a una Repùblica Islàmica s'1 de abrile de su 1979, e intro de su nadale fiat aprovada una costitutzione teocràtica chi cunsagraiat Khomeini a Cabu supremu de s'Iràn.

Custa rivolutzione fiat istada insolita pro is preliminares suos, pro sa manera de s'isvilupare e pro is cunsighèntzias suas, totu s'imparis de fortzas pagu frecuente in s'istòria de is rivolutziones in totu su mundu: s'agataiant a mancare medas de is càusas fitianas de una rivolutzione (derrota in una gherra, crisi finantziera, abbolotu de campagna, o iscuntentu de s'esèrtzitu); aiat produidu unu cambiu a fundu cun lestresa manna meda; fiat massimamente populare; derrocaiat unu règimene suta amparu forte de un'esèrtzitu e unos servìtzios de seguresa pagados bene meda; e cambiaiat una monarchia chi fiat modernizende s'istadu cun una teocratzia fundada subra sa tutela de is giuristas islàmicos (velayat-e faqih). Su resurtadu - una Repùblica Islàmica "suta su cumandu de unu religiosu sàbiu esiliadu dae Qom de 80 annos" - fiat, comente aiat naradu unu àteru sàbiu, "chene duda una brulla chi tocat a ti dd'ispricare", ca de intrada non si cumprendet.

Non gasi insòlita ma giai prus carca est sa cuntierra subra is resurtados de sa rivolutzione islàmica. Pro calicunos est istada un'era de eroismu e sacrifìtziu chi aiat ingenneradu s'embrione pròpiu de un'istadu islàmicu mundiale, "unu modellu perfetu de vida isplèndida, umana e divina… pro sa gente de totu su mundu." Dae s'àtera banda, unos cantos iranianos creent antimes ca sa rivolutzione fiat istada unu tempus cando "pro una pariga de annos totus nois amus pèrdidu su conca", e chi "nos promitiat su chelu, ma... at criadu un'inferru in Terra."