Sìndrome de Sjögren

Sìndrome de Sjögren
	; Imàgine istopatològica de glàndula salivare minore cun infiltradu linfoplasmotzìticu, assotziadu a sa sìndrome de Sjögren
Ispetzialidade
	Immunologia e Reumatologia
Classificatzione e risursas esternas
ICD-10	M35 [1]
Sìntomos	cserostomia; cseroftalmia
Càusa	autoimmunidade
	Custu template: càstia • cuntierras • modìfica

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia

Limba Sarda Comuna

. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Sa sìndrome de Sjögren est una maladia crònica cun patogènesi autoimmune, chi interessat is gràndulas esòcrinas e caraterizada de simiduras minimadas mascamente de làmbrigas e de saliba, ma chi si podet manifestare a totu is gràndulas esòcrinas de s'organismu.

Sa maladia pigat numene de s'oftalmòlogu isvedesu Henrik Sjögren, chi in su 1933 nd'at descritu su cuadru clìnicu. Su primu chi at annotadu su casu de unu patziente cun unfradura bilaterale de gràndulas lacrimales e salibares cun infiltradu de linfotzitos, est istadu imbètzes Mikulicz, in su 1892.

Epidemiologia

Sa prevalèntzia in sa populatzione generale est de unu 0.3-1.5% chi arribbat fintzas a su 3% in is cun prus de 70 annos.

S'intzidèntzia est dificultosa de carculare, sende chi is primos sìntomos sunt medas bortas pagu ladinos. S'edade de diàgnosi est duncas mèdia, ma s'inghitzu de sa maladia est pretzedente.

Is fèminas si malàdiant 10 bortas prus a s'ispissu chi non is òmines.

Classificatzione

Sjögren primàriu:

chentza imbargu sistèmicu
cun imbargu sistèmicu

Sjögren segundàriu, assotziadu a àtera maladia autoimmune:

Àteros progetos

Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Sìndrome de Sjögren