Sìndrome de Sjögren

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Imàgine istopatològica de gràndula salibare minore cun infiltradu linfoplasmotzìticu, assotziadu a sa sìndrome de Sjögren

Sa sìndrome de Sjögren est una maladia crònica cun patogènesi autoimmune, chi interessat is gràndulas esòcrinas e caraterizada de simiduras minimadas mascamente de làmbrigas e de saliba, ma chi si podet manifestare a totu is gràndulas esòcrinas de s'organismu.

Sa maladia pigat nòmine de s'oftalmòlogu isvedesu Henrik Sjögren, chi in su 1933 nd'at descritu su cuadru clìnicu. Su primu chi at annotadu su casu de unu patziente cun unfradura bilaterale de gràndulas lacrimales e salibares cun infiltradu de linfotzitos, est istadu imbètzes Mikulicz, in su 1892.

Epidemiologia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa prevalèntzia in sa populatzione generale est de unu 0.3-1.5% chi arribbat fintzas a su 3% in is cun prus de 70 annos.

S'intzidèntzia est incolliosa de carculare, sende chi is primos sìntomos sunt medas bortas pagu ladinos. S'edade de diàgnosi est duncas mèdia, ma s'inghitzu de sa maladia est cabudianu.

Is fèminas si malàdiant 10 bortas prus fitaniamente chi non is òmines.

Classificatzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sjögren primàriu:

  • chentza imbargu sistèmicu
  • cun imbargu sistèmicu

Sjögren segundàriu, assotziadu a àtera maladia autoimmune: