Sèrbia Bianca
Artìculu in LSC
Sèrbia Bianca o Soràbia (in serbu latinu Bela Srbja) connota fintzas che Bojka (in tzirìllicu : Бојка), est su nùmene antigu de sa Lusàtzia, logu in ue is serbos si fiant acusorgiados pro sa prima borta in s'Europa tzentrale. Sa regione posta in s'estu est connota che Croàtzia Bianca (s'agatat in su sud de sa Polònia, ispronghende fintzas a Cracòvia). Su faeddu bela (biancu), in islavu est impitadu pro desinniare s'uestu. Sèrbia bianca diat duncas istare pro Sèrbia otzidentale.
Atualmente sa Sèrbia bianca, narada Lusàtzia, est bìvida dae is serbos de Lusàtzia, o sorabos.
In die de oe est una regione de sa Germània orientale, chi s'agatat in a sud e a estu de Berlinu, intre is frùmenes Elba e Saale, ma a in tempos antigos s'iscampiaiat fintzas a ammuntare is atuales territòrios de is Land de Sassònia-Anhalt, Turìngia e Sassònia. Totu custas regiones, isbuidadas de is bividores germànicos issoro dae is migratziones de su de 4 e de 5 sèculos, fiant populadas de serbos biancos. A primìtziu de su de 14 sèculos, una lege de s'impèriu aiat controidu s'impitu de sa limba serba in sa bidda de Bernburg, in ue fiat galu faeddada.
Atualmente sa Sèrbia bianca, narada Lusàtzia, est bìvida dae is serbos de Lusàtzia, o sorabos. Issos sunt resissidos a cunserbare fintzas a is tempos nostros sa limba e is traditziones de cosa issoro, ma sa minoria soraba a pagu a pagu est imminorighende·si·nche etotu.
Is sorabos intre issos e issos si narant Serbja (in artu sorbu) o Serby (in bassu sorbu). A su territòriu issoro ddi narant Serby e s'agetivu chi ddi currespundet est serbski. Custas formas sunt anàlogas a is serbas Srbi, Srbija y srpski; est a nàrrere ca custos pòpulos si narant issos etotu cun matessi nùmene e de fatu in àteras limbas islavas, comente su serbocroatu o s'islovenu, non b'at diferèntzia intre ambas is denomintziones, e pro custa resone recurrent a su faeddu lužički Srbi ("serbos lusatzianos").
Is dialetos sorabos tenent simbigiàntzias notabiles cun su cecu, s'islovacu e su polonesu, e impare a custos apartenent a su grupu de is limbas islavas otzidentales.
Sa totalidade de sa populatzione chi faeddat su sorabu che limba mama, tambene faeddat su tedescu a su mancu dae sa fine de su de 19 sèculos. In su 2001 si carculaiat ca intre 40 e 20 mìgia pessones faeddaiant su sorabu.
'