Subrareservadura

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Sa subrareservadura est sa bèndida de una mercantzia o de unu servìtziu addae de sa capatzidade issoro efetiva. Rapresentat una pràtiga comuna in s'indùstria de sos biazos e de s'aposentamentu. Est aprigada comente istratezia cumertziale internassionale cando sos bendidores prebidant chi sos comporadores non cunsumant totu sas siendas a sas cales tenent deretu, o chi unos cantos de issos iscantzellent su reservadu. Sa subrareservadura assegurat s'impreu de su 100% de s'aprovisionamentu disponìbile e duncas su logru de su profetu de investimentu prus elevadu.

Una cumpanzia abiàtiga, ferruviària o de navegadura podet reservare unu nùmeru de logos in unu beìculu superiore a su chi podet retzire un'aparèchiu, unu trenu o una nae. Custu lis permitet de tenner su beìculu prenu o belle prenu in su prus de sas curreras, finas si carchi criente non resessit a biazare o non si manifestat. Sos biazadores de afares fitianu iscantzellant a s'ùrtima ora, cando sos addòvios issoro durant prus longamente chi su prebidu. Si totus si presentant a sa moida, sa subrareservadura causat una bèndida etzessiva. In su casu naradu, sas cumpanzias abiàtigas podent pedire chi carchi boluntàriu renùntziet a su logu suo e/o denegare sa moida a carchi passizeri, a tràmunu de una cumpensadura, chi podet cumprender unu billete senacostu annanghedore o unu servìtziu de livellu superiore in unu bolu posteriore. In custa manera, balanzant prus dinare chi s'aerent reservadu petzi su nùmeru de logu currespondidore a sa càbida de s'aparèchiu e carchi seidorzu diat esser abarradu boidu pro neghe de sas iscantzelladuras de s'ùrtimu mamentu. Argunas lìnias abiàtigas, che sas de costu bassu in Europa (Ryanair, EasyJet, Wizzair, eac.) o JetBlue Airways in sos Istados Aunidos, non pràtigant sa subrareservadura in su cuadru de una polìtiga chi dispensat intzentivos e èvitat sa desillusura de sos crientes. Podent fagher custu e abarrare rentàbiles ca sa majoria de sos crientes issoro sunt turistas, in logu de òmines de afares, e sos billetes issoro non sunt rembussàbiles, minimende duncas s'arriscu chi carchi passizeri non si manifestet. Unos cantos programas de passizeri frechente de sas cumpanzias abiàtigas cuntzedent a su criente su privilezu de bolare in un'aparèchiu zai subrareservadu: a un'àteru criente li si pedit chi tzedat su seidorzu suo. Fitianu, petzi in sa crasse econòmiga acontessent subrareservaduras, cando ch'in sas crasses prus artas si permitet a passizeris chi nd'aiant reservadu una prus bassa de ocupare logos ch'in àtera manera diant arreare boidos.

Sa regulativa 261/2004 de sa Cummissione Europa apostìvigat sas normas de cumpensadura pro sas cumpanzias abiàtigas chi dènegant s'imbarcu a sos passizeris pro subrareservadura. In su 2.001, sa Deretoria Zenerale de s'Abiadura Tzivile aiat iscobertu chi Air Deccan, una cumpanzia indiana de costu bassu, subrareservaiat finas addaghi non teniat deretu a lu fagher. Issa trampaiat sos passizeris rezistrende sos billetes cunfirmados comente fartas de presentadura pro poder cumpensare sos seidorzos annanghedores. In custu modu, Air Deccan imbutzacaiat totu su dinare balanzadu dae sa subrareservadura, bogadu s'impòsitu abioportencu, sena cumbidare unu bolu prus a tardu a sos crientes in subrareservadura. Sa mèria in custu contu fiat custituìda dae sos passizeris chi arribaiant sos ùrtimos, chi èsseret in tempus zustu o finas cun unu minutu de atardamentu.

In zenerale, sa mezus manera pro prebenner sa subrareservadura est a arribare a s'abioportu cun duas oras de adelantamentu a su nessi e s'autentigare deretu.