Val d'Aran

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Sa Val d'Aran (nùmene ufitziale in otzitanu, in sa variante aranesa; in catalanu: Vall d'Aran; in castillianu: Valle de Arán) est una de sas 41 cumarcas de sa Catalogna, cun una populatzione de 9.219 abitantes. Su cabulogu est Vielha e Mijaran.

In su pranu amministrativu faghet parte de sa provìntzia de Lleida, chi cumprendet 13 cumarcas.

Geografia fìsica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa Val d'Aran est s'ùnica cumarca de sa Catalogna situada in s'ala nord de sos Pireneos: sa badde est difatis signada dae s'artu cursu de sa Garona, chi naschet in sa badde. Finas a su 1948, annu de sa costrutzione de su tunnel de Vielha, sa badde fiat atzessìbile dae s'istadu ispagnolu solu tràmite su Port de sa Bonaigua (2.072 m), mentras in sos meses ierriles bi si podiat arribare petzi dae sa Frantza.

Populatzione e limba[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Pròpiu gràtzias a s'isulamentu, sa Val d'Aran at pòdidu cunservare sa pròpia limba, s'otzitanu aranesu, chi àteru no est chi una variante de su gascone, issu matessi unu dialetu de sa limba otzitana. Sa situatzione linguìstica de sa badde costituit unu casu ùnicu in s'istadu ispagnolu, in cantu s'agatat in una positzione de trilinguismu ufitziale (otzitanu, catalanu e castillianu). Difatis,in su 2010, su Parlamentu de sa Catalugna at donadu unu passu a in antis in su reconnoschimentu e in sa tutela de sa limba otzitana de Aran in Catalugna cun s'aprovu de sa Leghe 35/2010 de su 1 de santugaine. Su significadu de custu interventu legislativu fiat coerente cun sos balores e sos obietivos de defensa de sa pluralidade de sas limbas chi ant ispiradu sa polìtica linguìstica catalana. In prus, promovende custos balores e obietivos in sas àreas ispagnola e europea, su Parlamentu chircaiat de contribuire a sa salvaguàrdia e a sa promotzione de sa limba e su patrimòniu otzitanos, cumpartzidos cun àteros territòrios.[1]

Sos topònimos de sa cumarca sunt totus ufitziales in sa variante otzitana issoro (in catalanu si diat faeddare difatis de Vall d'Aran), e su topònimu matessi "Val d'Aran" est frutu de sa fusione de prus limbas, in cantu signìficat "badde de sa badde" (haran est unu sostratu linguìsticu bascu chi bolet nàrrere "badde").

Lista de sas comunas de sa Val d'Aran[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

tzitade
superfìtzie
populatzione
densidade
Arres 11,57 km² 67 ab.
5,79 ab./km²
Bausen 17,72 km² 52 ab. 2,93 ab./km²
Bossòst 28,17 km² 1.021 ab. 36,24 ab./km²
Canejan 48,32 km² 107 ab. 2,21 ab./km²
Es Bòrdes 21,44 km² 235 ab. 10,96 ab./km²
Les 23,45 km² 829 ab. 35,35 ab./km²
Naut Arant 255,75 km² 1.713 ab. 6,70 ab./km²
Vielha e Mijaran 211,74 km² 5.020 ab. 23,71 ab./km²
Vilamòs 15,44 km² 175 ab. 11,33 ab./km²

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Pàgina de su Cussìgiu Generale de sa Val d'Aran, aran.org.
  • Lege 16/1990, de su 13 trìulas, subra de su regìmene ispetziale de sa Val d'Aran.
  • http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=560046