Aba minerale

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

S'aba minerale est una casta de aba benale, avesarmente amercadada in ampulla.

In Itàlia, podet esser bèndida cun s'iscritura “aba minerale” petzi s'aba chi torrat a pare cun sos critèrios legales apostivigados dae su D.L. 25/01/1.992 n. 105 (modifigadu dae su D.L. 399/99 in aprigadura de sa Deretiva 96/70/CE), chi arresat “Sunt cussideradas abas minerales naturales sas abas chi, tenende s'orìzine issoro dae una tiza o zaghimentu suterranu, apròghilant dae una o prus benas naturales o pertuntas e chi tenent caraterìstigas sanidàrias particulares e propiedades favoràbiles a sa salude”. Pro sas abas bufàbiles, sas ùrtimas duas ispetzifigaduras (caraterìstigas sanidàrias e propiedades saludales), a su contràriu, non sunt dimandadas.

Su mercadu de sas abas minerales in ampulla tenet importu particulare in Itàlia, chi ghiat sa crassifigadura de sa cunsumidura mundiale per òmine, cun ballùmenes chi si sunt triprigados dae su 1.985 (65 litros annuales per òmine) a su 2.006 (194 litros annuales). Est de sinnìfigu finas s'impatu ambientale, relassionadu cun su trasportu de unos 6.000 milliones de ampullas e sa dissipadura issoro posteriora. Cunforme a sa Fundadura ICGA, in Itàlia bi diant esser 514 marcas diferentes, cando chi cunforme a àteras mitzas diant esser foras male 608.